{"id":8172,"date":"2026-07-06T16:54:11","date_gmt":"2026-07-06T16:54:11","guid":{"rendered":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/poliamor-i-aferrament-segur\/"},"modified":"2026-07-06T16:54:50","modified_gmt":"2026-07-06T16:54:50","slug":"poliamor-i-aferrament-segur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/poliamor-i-aferrament-segur\/","title":{"rendered":"Poliamor i Aferrament Segur"},"content":{"rendered":"\t\t<div data-elementor-type=\"wp-post\" data-elementor-id=\"8172\" class=\"elementor elementor-8172 elementor-8166\" data-elementor-post-type=\"post\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-1d74f2a7 e-con-full e-flex e-con e-parent\" data-id=\"1d74f2a7\" data-element_type=\"container\" data-e-type=\"container\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-823f7d8 elementor-widget elementor-widget-html\" data-id=\"823f7d8\" data-element_type=\"widget\" data-e-type=\"widget\" data-widget_type=\"html.default\">\n\t\t\t\t\t<!--\n==================================================================================\n  ARTICLE DE BLOG (divulgatiu, basat en evid\u00e8ncia) \u00b7 Centre de Psicologia Jaume Primer (Girona)\n  Tema: Poliamor, relacions obertes i aferrament segur\n  Enlla\u00e7 de contacte: https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/demanar-cita-psicoleg-girona\/\n\n  >>> CONFIGURACI\u00d3 SEO A WORDPRESS (Yoast \/ Rank Math) <<<\n  T\u00edtol SEO:  Poliamor i aferrament segur: qu\u00e8 diu la psicologia | Girona\n  Slug:       poliamor-aferrament-segur-girona\n  Meta desc.: Un article cl\u00ednic sobre poliamor i relacions obertes: qu\u00e8 diu la recerca\n              (Haupert, Rubel & Bogaert, Moors, Fern) sobre gelosia, compersi\u00f3 i aferrament,\n              i com es construeix un vincle segur. Centre de Psicologia Jaume Primer, Girona.\n  Focus KW:   poliamor aferrament segur\n==================================================================================\n-->\n\n<style>\n@import url('https:\/\/fonts.googleapis.com\/css2?family=Montserrat:wght@300;400;500;600&family=Lora:ital,wght@0,400;0,500;0,600;1,400;1,500&display=swap');\n\n.pa-article, .pa-article * { box-sizing: border-box; }\n.pa-article {\n    --paper: #fdfcfa;\n    --cream: #f7f2e9;\n    --ink: #221e18;\n    --soft: #504a40;\n    --muted: #8b8578;\n    --gold: #b78f3e;\n    --gold-deep: #9a7529;\n    --line: #ebe4d7;\n    --serif: 'Lora', Georgia, 'Times New Roman', serif;\n    --sans: 'Montserrat', system-ui, -apple-system, sans-serif;\n    font-family: var(--sans);\n    color: var(--ink);\n    background: var(--paper);\n    line-height: 1.78;\n    font-size: 18.5px;\n    -webkit-font-smoothing: antialiased;\n    overflow-x: hidden;\n}\n\/* Escut contra el tema de WordPress *\/\n.pa-article h1, .pa-article h2, .pa-article h3, .pa-article h4 {\n    font-family: var(--serif) !important;\n    color: var(--ink) !important;\n    text-transform: none !important;\n    letter-spacing: normal !important;\n    font-weight: 600 !important;\n    line-height: 1.28;\n}\n.pa-article p, .pa-article li, .pa-article span, .pa-article a, .pa-article cite { text-transform: none !important; }\n.pa-article a { color: var(--gold-deep); text-decoration: none; }\n\n.pa-wrap { max-width: 940px; margin: 0 auto; padding: 0 22px; }\n.pa-col  { max-width: 680px; margin: 0 auto; }\n\n\/* ---------- CAP\u00c7ALERA ---------- *\/\n.pa-head { border-bottom: 1px solid var(--line); padding: 56px 22px 40px; }\n.pa-head .inner { max-width: 680px; margin: 0 auto; }\n.pa-kicker {\n    display: inline-block; font-family: var(--sans); font-weight: 600;\n    font-size: 12px; letter-spacing: 2.5px; text-transform: uppercase !important;\n    color: var(--gold-deep); margin-bottom: 20px;\n}\n.pa-head h1 { font-size: clamp(29px, 4.6vw, 44px); line-height: 1.18; margin: 0 0 20px; }\n.pa-head h1 em { font-style: italic; color: var(--gold-deep) !important; }\n.pa-standfirst { color: var(--soft); font-size: clamp(17px, 2.1vw, 20px); font-weight: 300; line-height: 1.62; margin: 0 0 28px; }\n.pa-byline { display: flex; align-items: center; gap: 12px; flex-wrap: wrap; color: var(--muted); font-size: 13.5px; }\n.pa-byline .avatar {\n    width: 42px; height: 42px; border-radius: 50%; background: linear-gradient(135deg, var(--gold), #d8bd82);\n    display: grid; place-items: center; color: #fff; font-family: var(--serif); font-weight: 600; font-size: 16px; flex: 0 0 42px;\n}\n.pa-byline b { color: var(--soft); font-weight: 600; }\n.pa-byline .sep { width: 3px; height: 3px; border-radius: 50%; background: var(--muted); display: inline-block; }\n\n\/* ---------- COS ---------- *\/\n.pa-body { padding: 48px 0 10px; }\n.pa-body p { margin: 0 0 24px; color: #34302a; }\n.pa-body .lead-first::first-letter {\n    font-family: var(--serif); float: left; font-size: 68px; line-height: .82;\n    padding: 7px 12px 0 0; color: var(--gold-deep); font-weight: 600;\n}\n.pa-body h2 { font-size: clamp(24px, 3.2vw, 31px); margin: 52px 0 18px; line-height: 1.24; }\n.pa-body h3 { font-size: 20px; margin: 32px 0 8px; }\n.pa-body strong { color: var(--ink); font-weight: 600; }\n.pa-body em { font-style: italic; }\n.pa-body a[href] { border-bottom: 1px solid rgba(154,117,41,.35); transition: border-color .2s; }\n.pa-body a[href]:hover { border-color: var(--gold-deep); }\n\n\/* citaci\u00f3 super\u00edndex *\/\n.pa-cite { font-size: .62em; vertical-align: super; line-height: 0; margin-left: 1px; font-weight: 600; }\n.pa-cite a { color: var(--gold-deep); border: none !important; }\n\n\/* ---------- VINYETA CL\u00cdNICA ---------- *\/\n.pa-vignette {\n    background: #faf6ee; border: 1px solid var(--line); border-left: 3px solid var(--gold);\n    border-radius: 10px; padding: 28px 32px; margin: 0 0 30px;\n    font-family: var(--serif); color: #423b2e; font-size: 18px; line-height: 1.72;\n}\n.pa-vignette p { color: #423b2e; margin: 0 0 16px; }\n.pa-vignette p:last-child { margin: 0; }\n.pa-vignette em { font-style: italic; color: #5a5140; }\n\n\/* ---------- PULL QUOTE ---------- *\/\n.pa-quote { margin: 44px 0; padding-left: 26px; border-left: 3px solid var(--gold); }\n.pa-quote p {\n    font-family: var(--serif); font-style: italic; font-weight: 500;\n    font-size: clamp(20px, 2.8vw, 26px); line-height: 1.42; color: var(--ink); margin: 0;\n}\n\n\/* ---------- NOTA CL\u00cdNICA (callout suau) ---------- *\/\n.pa-note {\n    background: var(--cream); border: 1px solid #ece1c9; border-radius: 12px;\n    padding: 26px 30px; margin: 34px 0;\n}\n.pa-note .label {\n    font-family: var(--sans); font-size: 11.5px; letter-spacing: 2px; font-weight: 700;\n    text-transform: uppercase !important; color: var(--gold-deep); display: block; margin-bottom: 10px;\n}\n.pa-note p { margin: 0; color: #4a4436; font-size: 16.5px; line-height: 1.7; }\n\n\/* ---------- LLISTA DE TEMES ---------- *\/\n.pa-topics { margin: 26px 0 20px; padding: 0; list-style: none; }\n.pa-topics li { position: relative; padding: 14px 0 14px 34px; border-bottom: 1px solid var(--line); color: #34302a; }\n.pa-topics li:last-child { border-bottom: none; }\n.pa-topics li::before { content: '\u2014'; position: absolute; left: 0; top: 14px; color: var(--gold-deep); font-weight: 600; }\n.pa-topics li strong { color: var(--ink); }\n\n\/* ---------- FAQ ---------- *\/\n.pa-faq { margin: 24px 0 10px; }\n.pa-faq details { border-bottom: 1px solid var(--line); }\n.pa-faq summary {\n    list-style: none; cursor: pointer; padding: 20px 40px 20px 2px; position: relative;\n    font-family: var(--serif); font-size: 19px; font-weight: 600; color: var(--ink); line-height: 1.4;\n}\n.pa-faq summary::-webkit-details-marker { display: none; }\n.pa-faq summary::after {\n    content: '+'; position: absolute; right: 4px; top: 18px; font-family: var(--sans);\n    font-weight: 400; font-size: 24px; color: var(--gold-deep);\n}\n.pa-faq details[open] summary::after { content: '\u2013'; }\n.pa-faq .ans { padding: 0 8px 20px 2px; color: var(--soft); font-size: 16.5px; line-height: 1.72; }\n.pa-faq .ans p { margin: 0 0 12px; } .pa-faq .ans p:last-child { margin: 0; }\n\n\/* ---------- TANCAMENT \/ CONVIT ---------- *\/\n.pa-closing {\n    border-top: 1px solid var(--line); border-bottom: 1px solid var(--line);\n    padding: 40px 0; margin: 48px 0 40px;\n}\n.pa-closing h2 { margin: 0 0 14px !important; font-size: clamp(23px, 3vw, 29px); }\n.pa-closing p { color: var(--soft); margin: 0 0 24px; }\n.pa-btn {\n    display: inline-flex; align-items: center; gap: 9px;\n    background: var(--ink); color: #fdfcfa !important;\n    font-family: var(--sans) !important; font-weight: 600; font-size: 15.5px;\n    padding: 15px 30px; border-radius: 8px; text-decoration: none; border: 1px solid var(--ink);\n    transition: background .2s, transform .2s;\n}\n.pa-btn:hover { background: #000; transform: translateY(-1px); }\n.pa-closing .alt { margin-top: 16px; font-size: 14.5px; color: var(--muted); }\n.pa-closing .alt a { color: var(--gold-deep); border-bottom: 1px solid rgba(154,117,41,.35); }\n\n\/* ---------- REFER\u00c8NCIES ---------- *\/\n.pa-refs { margin: 40px 0 20px; }\n.pa-refs h2 { font-size: 22px !important; margin: 0 0 18px; }\n.pa-refs ol { margin: 0; padding: 0 0 0 4px; list-style: none; counter-reset: r; }\n.pa-refs li {\n    counter-increment: r; position: relative; padding: 0 0 16px 34px;\n    font-size: 14.5px; line-height: 1.6; color: var(--soft);\n}\n.pa-refs li::before {\n    content: counter(r) '.'; position: absolute; left: 0; top: 0;\n    font-family: var(--serif); font-weight: 600; color: var(--gold-deep);\n}\n.pa-refs li em { font-style: italic; }\n.pa-refs li a { color: var(--gold-deep); border-bottom: 1px solid rgba(154,117,41,.35); word-break: break-word; }\n\n\/* ---------- DISCLAIMER ---------- *\/\n.pa-disclaimer {\n    font-size: 13.5px; color: var(--muted); line-height: 1.65; font-style: italic;\n    border-top: 1px dashed var(--line); padding-top: 22px; margin: 30px 0 56px;\n}\n\n@media (max-width: 640px) {\n    .pa-article { font-size: 17.5px; }\n    .pa-vignette, .pa-note { padding: 22px 20px; }\n    .pa-body .lead-first::first-letter { font-size: 56px; }\n}\n<\/style>\n\n<article class=\"pa-article\">\n\n    <!-- ============ CAP\u00c7ALERA ============ -->\n    <header class=\"pa-head\">\n        <div class=\"inner\">\n            <span class=\"pa-kicker\">Psicologia de les relacions \u00b7 Divulgaci\u00f3<\/span>\n            <h1>Poliamor i <em>aferrament segur<\/em>: qu\u00e8 diu la psicologia (m\u00e9s enll\u00e0 del que t'han explicat)<\/h1>\n            <p class=\"pa-standfirst\">Obrir una relaci\u00f3 no \u00e9s, en si mateix, ni un problema ni una soluci\u00f3. El que sost\u00e9 (o fa trontollar) un vincle no \u00e9s el nombre de parelles, sin\u00f3 la seguretat que hi hem apr\u00e8s a construir. Repassem qu\u00e8 en diu la recerca.<\/p>\n            <div class=\"pa-byline\">\n                <span class=\"avatar\">JP<\/span>\n                <span><b>Equip cl\u00ednic \u00b7 Centre de Psicologia Jaume Primer<\/b><br>Psic\u00f2legs a Girona<\/span>\n                <span class=\"sep\"><\/span>\n                <span>Juliol de 2026<\/span>\n                <span class=\"sep\"><\/span>\n                <span>Lectura de 9 min<\/span>\n            <\/div>\n        <\/div>\n    <\/header>\n\n    <div class=\"pa-body\">\n        <div class=\"pa-wrap\"><div class=\"pa-col\">\n\n            <!-- ============ VINYETA ============ -->\n            <p class=\"lead-first\">Arriba a la primera sessi\u00f3 amb una pregunta que la incomoda m\u00e9s del que voldria: <em>\u00abSi estimo la meva parella i vam decidir aix\u00f2 junts, per qu\u00e8 em vaig sentir tan malament quan va sortir amb una altra persona? Qu\u00e8 em passa?\u00bb<\/em>. No \u00e9s una pregunta de manca d'amor. \u00c9s una pregunta sobre com funciona el nostre sistema d'aferrament quan un vincle important es mou.<\/p>\n\n            <p>Escenes com aquesta (persones i parelles que viuen, exploren o es q\u00fcestionen la no-monog\u00e0mia i que topen amb la gelosia, la comparaci\u00f3 o la por a no ser prou) s\u00f3n cada vegada m\u00e9s habituals a consulta. I gaireb\u00e9 sempre comparteixen un mateix malent\u00e8s de fons: confondre <strong>una emoci\u00f3 dif\u00edcil<\/strong> amb <strong>una prova que la relaci\u00f3 est\u00e0 equivocada<\/strong>.<\/p>\n\n            <div class=\"pa-note\">\n                <span class=\"label\">Nota sobre aquest article<\/span>\n                <p>La vinyeta que obre el text \u00e9s una composici\u00f3 fict\u00edcia, sense correspond\u00e8ncia amb cap persona concreta. La resta \u00e9s divulgaci\u00f3 basada en recerca revisada per parells. No substitueix una valoraci\u00f3 cl\u00ednica individual.<\/p>\n            <\/div>\n\n            <!-- ============ CI\u00c8NCIA ============ -->\n            <h2>Qu\u00e8 diu la recerca (i qu\u00e8 no)<\/h2>\n            <p>Comencem pels fets, perqu\u00e8 sovint l'estigma pesa m\u00e9s que les dades. La no-monog\u00e0mia consensuada (NMC) (el paraigua que inclou poliamor, relacions obertes, <em>swinging<\/em> o anarquia relacional) no \u00e9s un fenomen marginal. En dues mostres nacionals de poblaci\u00f3 adulta soltera dels Estats Units, <strong>m\u00e9s d'una de cada cinc persones (al voltant del 21 %) havia practicat alguna forma de no-monog\u00e0mia consensuada al llarg de la seva vida<\/strong><span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r1\">1<\/a><\/span>. Aquesta proporci\u00f3 es mantenia estable per edat, nivell d'estudis, ingressos o religi\u00f3.<\/p>\n\n            <p>La pregunta que m\u00e9s ens interessa cl\u00ednicament, per\u00f2, \u00e9s una altra: <em>s\u00f3n relacions m\u00e9s infelices o menys sanes?<\/em> La revisi\u00f3 de Rubel i Bogaert sobre benestar psicol\u00f2gic i qualitat relacional va concloure que <strong>les persones en relacions no mon\u00f2games consensuades presenten nivells de benestar i de satisfacci\u00f3 relacional comparables als de les persones mon\u00f2games<\/strong><span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r2\">2<\/a><\/span>. Una revisi\u00f3 posterior, publicada a <em>Perspectives on Psychological Science<\/em>, apunta en la mateixa direcci\u00f3: satisfacci\u00f3, comprom\u00eds i intimitat poden ser tan alts en unes estructures com en les altres<span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r3\">3<\/a><\/span>.<\/p>\n\n            <p>Conv\u00e9 ser honestos amb el mat\u00eds: <strong>aix\u00f2 no vol dir que la no-monog\u00e0mia sigui \u00abmillor\u00bb, ni que sigui per a tothom.<\/strong> Vol dir que l'estructura relacional, per si sola, no determina la salut d'un vincle. De fet, l'any 2019 l'American Psychological Association va crear un grup de treball espec\u00edfic sobre no-monog\u00e0mia consensuada per promoure'n el coneixement rigor\u00f3s i reduir l'estigma que encara arriba, sovint, tamb\u00e9 a les consultes<span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r7\">7<\/a><\/span>.<\/p>\n\n            <div class=\"pa-quote\">\n                <p>El patiment que veiem a consulta rarament ve d'\u00abobrir la relaci\u00f3\u00bb. Ve de fer-ho sense les eines emocionals per sostenir el que aix\u00f2 remou.<\/p>\n            <\/div>\n\n            <!-- ============ GELOSIA \/ COMPERSI\u00d3 ============ -->\n            <h2>La gelosia i el seu revers poc conegut: la compersi\u00f3<\/h2>\n            <p>La gelosia no \u00e9s un senyal que ho estiguis fent malament. Des d'una mirada funcional, \u00e9s una emoci\u00f3 que assenyala una necessitat percebuda com a amena\u00e7ada: pertinen\u00e7a, valor, exclusivitat, seguretat. El problema no \u00e9s sentir-la, sin\u00f3 quedar-hi segrestat i deixar que prengui les decisions per nosaltres. A consulta no treballem per <em>eliminar<\/em> la gelosia, sin\u00f3 per <strong>escoltar-la, entendre qu\u00e8 demana i respondre-hi amb ag\u00e8ncia<\/strong> en lloc de fer-ho des del p\u00e0nic.<\/p>\n\n            <p>I aqu\u00ed apareix un concepte que la recerca ha comen\u00e7at a mesurar seriosament fa relativament poc: la <strong>compersi\u00f3<\/strong>, l'alegria genu\u00efna per la felicitat de la persona estimada, tamb\u00e9 quan aquesta felicitat inclou alg\u00fa altre. El 2021, Flicker i col\u00b7laboradors van desenvolupar la primera escala validada per mesurar-la<span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r5\">5<\/a><\/span>. Els estudis en aquesta l\u00ednia tendeixen a mostrar que les persones en relacions no mon\u00f2games reporten <strong>m\u00e9s compersi\u00f3 i, sovint, menys gelosia<\/strong> que les persones mon\u00f2games, i que la compersi\u00f3 s'associa amb m\u00e9s satisfacci\u00f3 relacional.<\/p>\n\n            <p>No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de reprimir el que dol i fingir felicitat. \u00c9s, m\u00e9s aviat, un aprenentatge emocional: quan la gelosia deixa d'ocupar tot l'espai, hi ha lloc perqu\u00e8 n'aparegui una altra cosa.<\/p>\n\n            <!-- ============ APEGO ============ -->\n            <h2>L'aferrament no \u00e9s un dest\u00ed<\/h2>\n            <p>La teoria de l'aferrament de John Bowlby descrivia com, de ben petits, aprenem si podem comptar amb les figures que ens cuiden. Aquell aprenentatge deixa un \u00abestil\u00bb (segur, ansi\u00f3s, evitatiu) que ens acompanya a les relacions adultes. \u00c9s f\u00e0cil caure en el determinisme: <em>\u00abs\u00f3c ansiosa, per tant no serveixo per a les relacions obertes\u00bb<\/em>. La recerca convida a la prud\u00e8ncia.<\/p>\n\n            <p>Un estudi de Moors i col\u00b7laboradors va trobar una dada fascinant: l'<strong>evitaci\u00f3<\/strong> de l'aferrament predeia actituds m\u00e9s positives i m\u00e9s <em>disposici\u00f3<\/em> cap a la no-monog\u00e0mia\u2026 per\u00f2 <strong>no una probabilitat m\u00e9s alta de practicar-la realment<\/strong><span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r4\">4<\/a><\/span>. Dit d'una altra manera: voler dist\u00e0ncia no \u00e9s el mateix que saber sostenir diversos vincles amb cura. L'estil d'aferrament inclina, per\u00f2 no condemna ni garanteix res.<\/p>\n\n            <p>\u00c9s exactament el terreny que treballa la psic\u00f2loga Jessica Fern al seu llibre <em>Polysecure<\/em>, ja una refer\u00e8ncia en aquest camp. La seva tesi, que compartim, \u00e9s senzilla i alliberadora: <strong>la seguretat en el vincle es pot construir<\/strong>, i no dep\u00e8n del nombre de parelles sin\u00f3 de la qualitat de cada relaci\u00f3 (de la sintonia, la disponibilitat i la reparaci\u00f3)<span class=\"pa-cite\"><a href=\"#r6\">6<\/a><\/span>. La seguretat no \u00e9s un tret amb qu\u00e8 neixes; \u00e9s una compet\u00e8ncia que s'entrena.<\/p>\n\n            <div class=\"pa-quote\">\n                <p>Totes les maneres d'estimar mereixen un vincle segur. I un vincle segur no s'hereta: es construeix, dia a dia.<\/p>\n            <\/div>\n\n            <!-- ============ CL\u00cdNICA ============ -->\n            <h2>Qu\u00e8 treballem, a la pr\u00e0ctica<\/h2>\n            <p>Portat a la consulta, tot aix\u00f2 deixa de ser teoria. No treballem per conv\u00e8ncer ning\u00fa d'obrir ni de tancar res: acompanyem la persona o la relaci\u00f3 a viure la seva forma d'estimar amb menys por i m\u00e9s llibertat. Adaptem el format (individual, de parella o amb diversos vincles de la xarxa) a cada situaci\u00f3 real, i no a l'inrev\u00e9s. Els temes que apareixen m\u00e9s sovint s\u00f3n aquests:<\/p>\n\n            <ul class=\"pa-topics\">\n                <li><strong>Descodificar la gelosia:<\/strong> passar de \u00abtinc gelos, alguna cosa va malament\u00bb a \u00abqu\u00e8 m'est\u00e0 demanant aquesta emoci\u00f3 i com m'ho puc donar\u00bb.<\/li>\n                <li><strong>Regulaci\u00f3 emocional:<\/strong> aprendre a acompanyar-se un mateix abans que l'ansietat prengui les decisions, per poder parlar des de la calma i no des de l'alarma.<\/li>\n                <li><strong>Comunicaci\u00f3 i acords:<\/strong> construir pactes clars, revisables i realistes, i renegociar-los sense viure-ho com un frac\u00e0s.<\/li>\n                <li><strong>Ferides d'aferrament:<\/strong> reparar experi\u00e8ncies antigues que la relaci\u00f3 ha destapat per\u00f2 que no ha creat.<\/li>\n                <li><strong>Sortir de l'armari no-mon\u00f2gam:<\/strong> decidir a qui, com i quan, i sostenir-ne el cost social amb suport.<\/li>\n                <li><strong>Cultivar la compersi\u00f3:<\/strong> fer lloc, amb temps, a l'alegria per la felicitat de qui estimes, sense que aix\u00f2 t'esborri.<\/li>\n            <\/ul>\n\n            <!-- ============ FAQ ============ -->\n            <h2>Preguntes que ens fan sovint<\/h2>\n            <div class=\"pa-faq\">\n                <details>\n                    <summary>Anar a ter\u00e0pia vol dir que la meva relaci\u00f3 va malament?<\/summary>\n                    <div class=\"ans\"><p>No. Sovint \u00e9s just el contrari: buscar acompanyament \u00e9s una manera de cuidar el vincle abans que faci figa, o de travessar un moment dif\u00edcil amb eines. Acompanyem tant relacions que volen cr\u00e9ixer com relacions en crisi.<\/p><\/div>\n                <\/details>\n                <details>\n                    <summary>La gelosia significa que el poliamor no \u00e9s per a mi?<\/summary>\n                    <div class=\"ans\"><p>No necess\u00e0riament. La gelosia \u00e9s una emoci\u00f3 humana i molt comuna, tamb\u00e9 en la no-monog\u00e0mia. La recerca mostra que conviu amb la compersi\u00f3 i que es pot aprendre a gestionar-la. El que importa no \u00e9s no sentir-la mai, sin\u00f3 qu\u00e8 en fem.<\/p><\/div>\n                <\/details>\n                <details>\n                    <summary>Cal que hi vinguem totes les persones de la relaci\u00f3?<\/summary>\n                    <div class=\"ans\"><p>No. Pots venir sol\/a per entendre't millor, en parella, o amb altres vincles de la teva xarxa. El format s'adapta al teu cas concret.<\/p><\/div>\n                <\/details>\n                <details>\n                    <summary>Jutgeu la meva manera de relacionar-me?<\/summary>\n                    <div class=\"ans\"><p>No partim de cap model \u00abcorrecte\u00bb de relaci\u00f3. Treballem des d'un marc afirmatiu: la nostra feina no \u00e9s validar ni corregir la teva forma d'estimar, sin\u00f3 ajudar-te a viure-la amb m\u00e9s seguretat i menys patiment.<\/p><\/div>\n                <\/details>\n            <\/div>\n\n            <!-- ============ TANCAMENT ============ -->\n            <div class=\"pa-closing\">\n                <h2>Si t'hi has reconegut<\/h2>\n                <p>Si algun d'aquests temes t'acompanya de prop, parlar-ne amb alg\u00fa format en aferrament i diversitat relacional pot obrir molt de cam\u00ed. Fem sessions online i, aviat, tamb\u00e9 presencials a Girona.<\/p>\n                <a class=\"pa-btn\" href=\"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/demanar-cita-psicoleg-girona\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Demanar una primera sessi\u00f3<\/a>\n                <p class=\"alt\">Tamb\u00e9 pots escriure'ns per <a href=\"https:\/\/wa.me\/34671232783\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">WhatsApp<\/a> o con\u00e8ixer la nostra <a href=\"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/poliamor\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">ter\u00e0pia de poliamor i relacions obertes<\/a>.<\/p>\n            <\/div>\n\n            <!-- ============ REFER\u00c8NCIES ============ -->\n            <div class=\"pa-refs\">\n                <h2>Refer\u00e8ncies<\/h2>\n                <ol>\n                    <li id=\"r1\">Haupert, M. L., Gesselman, A. N., Moors, A. C., Fisher, H. E., &amp; Garcia, J. R. (2017). Prevalence of experiences with consensual nonmonogamous relationships. <em>Journal of Sex &amp; Marital Therapy, 43<\/em>(5), 424\u2013440. <a href=\"https:\/\/pubmed.ncbi.nlm.nih.gov\/27096488\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">PubMed<\/a><\/li>\n                    <li id=\"r2\">Rubel, A. N., &amp; Bogaert, A. F. (2015). Consensual nonmonogamy: Psychological well-being and relationship quality correlates. <em>The Journal of Sex Research, 52<\/em>(9), 961\u2013982. <a href=\"https:\/\/www.tandfonline.com\/doi\/abs\/10.1080\/00224499.2014.942722\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Enlla\u00e7<\/a><\/li>\n                    <li id=\"r3\">Conley, T. D., Matsick, J. L., Moors, A. C., &amp; Ziegler, A. (2017). Investigation of consensually nonmonogamous relationships. <em>Perspectives on Psychological Science, 12<\/em>(2), 205\u2013232. <a href=\"https:\/\/journals.sagepub.com\/doi\/abs\/10.1177\/1745691616667925\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Enlla\u00e7<\/a><\/li>\n                    <li id=\"r4\">Moors, A. C., Conley, T. D., Edelstein, R. S., &amp; Chopik, W. J. (2015). Attached to monogamy? Avoidance predicts willingness to engage (but not actual engagement) in consensual non-monogamy. <em>Journal of Social and Personal Relationships, 32<\/em>(2), 222\u2013240. <a href=\"https:\/\/journals.sagepub.com\/doi\/10.1177\/0265407514529065\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Enlla\u00e7<\/a><\/li>\n                    <li id=\"r5\">Flicker, S. M., Vaughan, M. D., &amp; Meyers, L. S. (2021). Feeling good about your partners' relationships: Compersion in consensually non-monogamous relationships. <em>Archives of Sexual Behavior<\/em>. <a href=\"https:\/\/pubmed.ncbi.nlm.nih.gov\/34075503\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">PubMed<\/a><\/li>\n                    <li id=\"r6\">Fern, J. (2020). <em>Polysecure: Attachment, Trauma and Consensual Nonmonogamy.<\/em> Thornapple Press.<\/li>\n                    <li id=\"r7\">American Psychological Association, Division 44 (2019). <em>Consensual Non-Monogamy Task Force.<\/em> <a href=\"https:\/\/www.apadivisions.org\/division-44\/resources\/consensual-non-monogamy\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">apadivisions.org<\/a><\/li>\n                <\/ol>\n            <\/div>\n\n            <p class=\"pa-disclaimer\">Aquest article t\u00e9 una finalitat exclusivament divulgativa i no constitueix consell psicol\u00f2gic ni un diagn\u00f2stic. Cada persona i cada relaci\u00f3 s\u00f3n singulars; si est\u00e0s travessant un moment de dificultat, considera una valoraci\u00f3 professional individualitzada.<\/p>\n\n        <\/div><\/div>\n    <\/div>\n<\/article>\n\n<!-- ============ DADES ESTRUCTURADES (SEO) ============ -->\n<script type=\"application\/ld+json\">\n{\n  \"@context\": \"https:\/\/schema.org\",\n  \"@graph\": [\n    {\n      \"@type\": \"BlogPosting\",\n      \"headline\": \"Poliamor i aferrament segur: qu\u00e8 diu la psicologia\",\n      \"description\": \"Article cl\u00ednic i divulgatiu sobre poliamor i relacions obertes: qu\u00e8 diu la recerca sobre gelosia, compersi\u00f3 i aferrament, i com es construeix un vincle segur.\",\n      \"inLanguage\": \"ca\",\n      \"datePublished\": \"2026-07-06\",\n      \"keywords\": \"poliamor, aferrament segur, relacions obertes, gelosia, compersi\u00f3, no-monog\u00e0mia consensuada, Girona\",\n      \"articleSection\": \"Psicologia de les relacions\",\n      \"author\": { \"@type\": \"Organization\", \"name\": \"Centre de Psicologia Jaume Primer\" },\n      \"publisher\": { \"@type\": \"Organization\", \"name\": \"Centre de Psicologia Jaume Primer\", \"areaServed\": \"Girona\" },\n      \"citation\": [\n        \"Haupert et al. (2017). Journal of Sex & Marital Therapy, 43(5), 424-440.\",\n        \"Rubel & Bogaert (2015). The Journal of Sex Research, 52(9), 961-982.\",\n        \"Moors et al. (2015). Journal of Social and Personal Relationships, 32(2), 222-240.\",\n        \"Flicker, Vaughan & Meyers (2021). Archives of Sexual Behavior.\",\n        \"Fern, J. (2020). Polysecure. Thornapple Press.\"\n      ],\n      \"mainEntityOfPage\": \"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/poliamor\/\"\n    },\n    {\n      \"@type\": \"FAQPage\",\n      \"mainEntity\": [\n        { \"@type\": \"Question\", \"name\": \"Anar a ter\u00e0pia vol dir que la meva relaci\u00f3 va malament?\", \"acceptedAnswer\": { \"@type\": \"Answer\", \"text\": \"No. Sovint \u00e9s el contrari: buscar acompanyament \u00e9s una manera de cuidar el vincle abans que faci figa o de travessar un moment dif\u00edcil amb eines.\" } },\n        { \"@type\": \"Question\", \"name\": \"La gelosia significa que el poliamor no \u00e9s per a mi?\", \"acceptedAnswer\": { \"@type\": \"Answer\", \"text\": \"No necess\u00e0riament. La gelosia \u00e9s una emoci\u00f3 humana i comuna, tamb\u00e9 en la no-monog\u00e0mia, i es pot aprendre a gestionar. El que importa no \u00e9s no sentir-la mai, sin\u00f3 qu\u00e8 en fem.\" } },\n        { \"@type\": \"Question\", \"name\": \"Cal que hi vinguem totes les persones de la relaci\u00f3?\", \"acceptedAnswer\": { \"@type\": \"Answer\", \"text\": \"No. Pots venir sol o sola, en parella o amb altres vincles de la teva xarxa. El format s'adapta al teu cas.\" } },\n        { \"@type\": \"Question\", \"name\": \"Jutgeu la meva manera de relacionar-me?\", \"acceptedAnswer\": { \"@type\": \"Answer\", \"text\": \"No partim de cap model correcte de relaci\u00f3. Treballem des d'un marc afirmatiu per ajudar-te a viure-la amb m\u00e9s seguretat i menys patiment.\" } }\n      ]\n    }\n  ]\n}\n<\/script>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Psicologia de les relacions \u00b7 Divulgaci\u00f3 Poliamor i aferrament segur: qu\u00e8 diu la psicologia (m\u00e9s enll\u00e0 del que t&#8217;han explicat) Obrir una relaci\u00f3 no \u00e9s, en si mateix, ni un problema ni una soluci\u00f3. El que sost\u00e9 (o fa trontollar) un vincle no \u00e9s el nombre de parelles, sin\u00f3 la seguretat que hi hem apr\u00e8s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-8172","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8172"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8174,"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8172\/revisions\/8174"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/centrepsicologiajaumeprimer.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}