Tothom sent ansietat de tant en tant, és una resposta natural. Però, què passa quan aquesta sensació deixa de ser una simple preocupació i es converteix en un soroll constant que no et deixa viure en pau? Moltes vegades, l’entorn ens diu «relaxa’t» o «no n’hi ha per tant», però la realitat de l’ansietat va molt més enllà. Si busques maneres de gestionar l’ansietat a Girona, és perquè probablement sents que necessites eines reals i suport professional. En aquest article, explorarem 5 senyals que indiquen que podria ser el moment de buscar l’ajuda d’un psicòleg especialista en ansietat.
Senyals que la teva Ansietat necessita atenció professional. Com pot ajudar la teràpia a gestionar l'ansietat a Girona?
1. La Preocupació és Constant i Incontrolable.
No parlem de preocupar-se per un examen o una reunió important. Parlem d’un estat de preocupació gairebé permanent, on la teva ment salta d’un «i si…?» a un altre sense parar. Aquests pensaments recurrents et roben l’energia i t’impedeixen gaudir del present. Si et passes el dia anticipant catàstrofes o donant voltes a les coses, la teva ansietat pot estar agafant el control. Un psicòleg a Girona et pot ajudar a trencar aquest cicle de pensament.
2. Somatització de l'Ansietat: Quan el cos parla per la ment
L’ansietat no és una experiència purament mental; és una resposta psicofisiològica complexa. Quan el sistema nerviós autònom (SNA) es troba en un estat d’hipervigilància constant, activa la resposta de «lluita o fugida» de manera sostinguda. Aquesta activació crònica es tradueix en una cascada de símptomes somàtics que sovint són el motiu principal de consulta, ja que no es troba una causa mèdica que els expliqui.
Alguns dels símptomes més freqüents inclouen:
Manifestacions Cardiovasculars: Taquicàrdia, palpitacions o dolor toràcic atípic.
Símptomes Gastrointestinals: Molèsties abdominals, síndrome de l’intestí irritable, nàusees o diarrea.
Tensió Muscular Crònica: Cefalees tensionals, dolor cervical o lumbar, i bruxisme.
Respostes Neurològiques: Marejos, vertigen, sensació d’inestabilitat o parestèsies (formigueig a les extremitats).
Aquests símptomes no són «imaginats»; són la manifestació física real d’un desequilibri emocional. La teràpia cognitivoconductual és altament eficaç per abordar la somatització, ajudant a reinterpretar aquests senyals corporals i a regular la resposta del sistema nerviós.
3. Evitació Comportamental: El Món es Fa Més Petit
Un dels mecanismes de manteniment més potents de l’ansietat és l’evitació comportamental. Davant d’un estímul (social, físic, intern) percebut com a amenaçant, la resposta més immediata és fugir o evitar-lo. Aquest comportament produeix un alleujament a curt termini, ja que redueix l’ansietat momentàniament. No obstant això, aquesta «solució» té un cost molt alt: reforça negativament la creença que la situació era realment perillosa i impedeix que el cervell aprengui que pot gestionar-la.
Aquest patró es coneix com a reforçament negatiu en la teoria de l’aprenentatge. Cada vegada que s’evita una situació, la por a aquesta situació es consolida i es generalitza. El que comença evitant parlar en públic pot acabar evitant reunions familiars o fins i tot sortir de casa. La teràpia d’exposició amb prevenció de resposta (EPR), realitzada de manera gradual i en un entorn terapèutic segur, és el tractament d’elecció per trencar aquest cicle, permetent al pacient desaprendre la resposta de por i recuperar els espais vitals que l’ansietat li ha pres.
4. Impacte Cognitiu: La Boira Mental de l'Ansietat
L’estat d’alerta constant provocat per l’ansietat consumeix una quantitat ingent de recursos cognitius. El còrtex prefrontal, responsable de les funcions executives superiors (planificació, presa de decisions, atenció), es veu «segrestat» per l’amígdala, el centre de la por del cervell. Aquesta dinàmica neurobiològica explica per què les persones amb ansietat crònica sovint experimenten:
Dèficits d’Atenció i Concentració: Dificultat per mantenir el focus en una tasca, sensació de dispersió mental o «boira mental».
Problemes de Memòria: Dificultats en la codificació i recuperació de nova informació, especialment en la memòria de treball.
Rumiació i Pensaments Intrusius: Un bucle de pensaments negatius i preocupacions que interfereix amb el processament cognitiu eficient.
Problemes de Son: L’hiperarousal fisiològic dificulta l’inici i el manteniment del son, la qual cosa, al seu torn, agreuja els dèficits cognitius l’endemà, creant un cercle viciós.
En teràpia, utilitzem tècniques de reestructuració cognitiva i mindfulness per ajudar a «desenganxar» l’atenció d’aquests bucles de pensament i a millorar la capacitat de concentració.
5. Anhedonia: La Pèrdua de la Capacitat de Gaudir
L’anhedonia, la incapacitat o disminució significativa de la capacitat per experimentar plaer, és un símptoma central en la depressió, però també un acompanyant freqüent de l’ansietat crònica. L’atenció constant a les amenaces potencials (internes o externes) deixa poc espai neuronal i emocional per processar i gaudir de les experiències positives.
Això no només afecta l’estat d’ànim, sinó que també crea un desequilibri en el sistema de recompensa del cervell, principalment regulat per la dopamina. La persona pot entrar en un estat d’apatia on les activitats que abans eren gratificants (hobbies, relacions socials, menjar) perden el seu atractiu. Es passa de «viure» a «sobreviure». La teràpia d’activació conductual (AC) és una intervenció molt eficaç en aquests casos. Consisteix a programar i realitzar de manera deliberada activitats potencialment gratificants, fins i tot sense sentir-ne les ganes inicials, per «reactivar» el sistema de recompensa i trencar el cicle de la passivitat i l’apatia.
Psicòloga Col. 26.978 i fundadora del Centre de Psicologia Jaume I.