Després d’un extens període d’estudi, anàlisi i treball col·laboratiu amb l’equip clínic, al Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona hem desenvolupat el següent material amb l’objectiu d’oferir una visió clara, rigorosa i útil de les principals intervencions psicoterapèutiques basades en l’evidència.
Aquesta taula de dades presenta una visió integral i comparativa de les intervencions més rellevants per a l’abordatge de l’insomni i trastorns relacionats amb el son. La informació sintetitzada es basa en assajos controlats aleatoritzats (ECA), meta-anàlisis i revisions sistemàtiques, avaluant no només la reducció simptomàtica, sinó també les taxes de remissió, la millora clínicament significativa i l’abandonament del tractament.
Entre els enfocaments clau recollits en aquesta recopilació s’hi inclouen:
- Teràpia Cognitivo-Conductual per a l’Insomni (TCC-I / CBT-I): Considerada l’estàndard d’or per al tractament de l’insomni, on s’estableix com a intervenció de primera línia. El seu focus principal és la modificació de patrons de pensament i conductes desadaptatives, incorporant tècniques com la restricció del son, el control d’estímuls i la higiene del son. L’evidència mostra una alta eficàcia en la reducció de símptomes, millorant la latència, l’eficiència i la qualitat general del son en adults, incloent-hi aquells amb comorbilitats com ansietat o trauma.
- Psicoteràpia Psicodinàmica / Psicoanalítica i de Curt Termini (STPP): L’evidència científica indica que pot ser altament efectiva en l’abordatge de l’insomni associat a conflictes inconscients o patologies subjacents (com trauma o ansietat), amb millores en la hipervigilància i l’estructura de personalitat en setmanes. Posà l’accent en els processos inconscients, les experiències relacionals primerenques i el desenvolupament de l’autoconeixement, especialment en adults i adolescents amb dificultats per conciliar o mantenir el son.
- Desensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars (EMDR): Tècnica desenvolupada inicialment per al tractament del TEPT, que utilitza estimulació bilateral (moviments oculars, tocs o tons) per facilitar el reprocessament de memòries traumàtiques, sense requerir una verbalització detallada del contingut. Diversos estudis assenyalen taxes d’èxit especialment elevades en el maneig de l’insomni i malsons per trauma, millorant l’arquitectura del son REM i reduint la latència de son en 3-8 sessions, en adults i pacients amb TEPT.
- Teràpia d’Assaig en Imaginació (IRT) i Protocols Integrats: S’inclouen també enfocaments especialitzats com l’IRT per a malsons recurrents o posttraumàtics, que implica la reescriptura i assaig mental de finals positius dels malsons, amb eficàcia demostrada en la reducció de freqüència i intensitat (mida de l’efecte moderada a alta). A més, protocols integrats com el 2NITE combinen TCC-I amb teràpia d’exposició prolongada, permetent intervenir de forma simultània sobre l’insomni i el TEPT (o malsons traumàtics), especialment en poblacions com veterans, amb superioritat en l’eficiència del son i la resposta a l’estrès.
Aquesta recopilació facilita la identificació de quins tractaments resulten més eficaços per a quins perfils de pacients, tenint en compte factors moderadors com el trauma infantil, la comorbilitat o les preferències individuals. En conjunt, la taula constitueix una eina clínica i formativa d’alt valor, orientada a comprendre l’eficàcia real i la validesa ecològica de les psicoteràpies contemporànies tant en l’àmbit de la salut pública com en la pràctica privada.
Referències:
1. Xu, D., Li, Z., Leitner, U., & Sun, J. (2024). Efficacy of remote cognitive behavioural therapy for insomnia in improving health status of patients with insomnia symptoms: A meta-analysis. Cognitive Therapy and Research, 48(2), 177–211.
2. Schønning, T., Dahl, H.-S. J., Hummelen, B., & Ulberg, R. (2022). Do sleep disturbances improve following psychoanalytic psychotherapy for adolescent depression? International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(3), 1790.
3. Dema, A., & Musaj, L. (2023). A systematic review and meta-analysis of psychotherapeutic approaches for recurring nightmares [Preprint]. Qeios.
4. Prather, A. A., Krystal, A. D., Emsley, R., Carl, J., Ball, T., Tarnai, K., Aguilera, A., Espie, C. A., & Henry, A. L. (2025). The effectiveness of digital cognitive behavioral therapy to treat insomnia disorder in US adults: Nationwide decentralized randomized controlled trial. JMIR Mental Health, 12, e84323.
5. Department of Veterans Affairs & Department of Defense. (2025). Behavioral and psychological treatments for insomnia: A provider’s guide. Health.mil.
6. Walker, J., Muench, A., Perlis, M. L., & Vargas, I. (2022). Cognitive behavioral therapy for insomnia (CBT-I): A primer. Klinicheskaia i Spetsial’naia Psikhologiia, 11(2), 123–137.
7. Rossman, J. (2019). Cognitive-behavioral therapy for insomnia: An effective and underutilized treatment for insomnia. American Journal of Lifestyle Medicine, 13(6), 544–547.
8. Chicago Psychoanalytic Institute. (2025). Comparative efficacy of Eye Movement Desensitization and Reprocessing, Cognitive Behavioral Therapy, and Relational Psychoanalytic Psychotherapy in the treatment of sleep disorders: A comprehensive analysis of clinical research in the United States.
9. Chicago Psychoanalytic Institute. (2025). Relational Psychoanalytic Psychotherapy for Sleep Disorders: An Exhaustive Analysis of Clinical Research, Theoretical Mechanisms, and Intersubjective Treatment Processes in the United States.
10. Chicago Psychoanalytic Institute. (2025, 12 de juny). Conquering Insomnia: Powerful Strategies for Restful Sleep.
11. Barbato, G. (2025). The guardian of dreams: The neglected relationship between sleep and psychoanalysis. Brain Sciences, 15(3), 281.
12. Seok, J.-W., & Kim, J. I. (2024). The efficacy of Eye Movement Desensitization and Reprocessing treatment for depression: A meta-analysis and meta-regression of randomized controlled trials. Journal of Clinical Medicine, 13(18), 5633.
13. Nappi, C. M., Drummond, S. P. A., & Hall, J. M. H. (2012). Treating nightmares and insomnia in posttraumatic stress disorder: A review of current evidence. Neuropharmacology, 62(2), 576–585.
14. National Center for PTSD. (2025). Comprehensive Clinical Analysis of Cognitive Behavioral Therapy for Insomnia and Eye Movement Desensitization and Reprocessing in the Treatment of Sleep-Wake Disorders Among U.S. Adult Populations.
15. Start My Wellness. (2025, octubre). EMDR vs. CBT: Which Therapy Works Best for Trauma?.
16. Stickgold, R. (2002). EMDR: A putative neurobiological mechanism of action. Journal of Clinical Psychology, 58(1), 61–75.,
17. Isaac, F., Toukhsati, S. R., DiBenedetto, M., & Kennedy, G. A. (2022). Cognitive behavioral therapy-based treatments for insomnia and nightmares in adults with trauma symptoms: A systematic review. Current Psychology, 1–11.,
18. Conway, S. G., Castro, L., Lopes-Conceição, M. C., Hachul, H., & Tufik, S. (2011). Psychological treatment for sleepwalking: Two case reports. Clinics, 66(3), 517–520.,
19. Conway, S. G., Castro, L., Lopes-Conceição, M. C., Hachul, H., & Tufik, S. (2011). Psychological treatment for sleepwalking: Two case reports. Clinics, 66(3), 517–520. (Disponible en PubMed Central PMCID: PMC3072019).,
20. Zandoná, C. L. (2014). Responding to infant sleep-related crying: A theoretical exploration of caregiver response from attachment and object relations perspectives [Tesis de maestría, Smith College]. Smith ScholarWorks.,
21. Malkomsen, A., Wilberg, T., Bull-Hansen, B., Dammen, T., Evensen, J. H., Hummelen, B., Løvgren, A., Osnes, K., Ulberg, R., & Røssberg, J. I. (2025). Comparative effectiveness of short-term psychodynamic psychotherapy and cognitive behavioral therapy for major depression in psychiatric outpatient clinics: A randomized controlled trial. BMC Psychiatry, 25(1), 113.,
22. Colvonen, P. J., Hunt, C., Park, J., Angkaw, A. C., Gehrman, P., Clare, K., & Norman, S. B. (2025). Cognitive behavioral therapy for insomnia with prolonged exposure compared to sleep hygiene and prolonged exposure: A randomized controlled trial. The Journal of Clinical Psychiatry, 86(3), 24m15584.,
23. Ogden, T. H. (2004). This art of psychoanalysis: Dreaming undreamt dreams and interrupted cries. The International Journal of Psychoanalysis, 85(4), 857–877.,
24. Scalabrini, A., Esposito, R., & Mucci, C. (2021). Dreaming the unrepressed unconscious and beyond: Repression vs dissociation in the oneiric functioning of severe patients. Research in Psychotherapy: Psychopathology, Process and Outcome, 24(2), 111–121.,,
25. Bucci, W. (2009). The sleeping analyst, the waking dreams: Commentary on papers by Richard A. Chefetz and David G. Mark. Psychoanalytic Dialogues, 19(4), 415–425.
26. Scher, A., & Dror, E. (2003). Attachment, caregiving, and sleep: The tie that keeps infants and mothers awake. Sleep and Hypnosis, 5(1), 40–50.,
Psicòloga Col. 26.978 y fundadora del Centre de Psicología Jaume Primer – Psicòlegs Girona.