Tractament dels tics nerviosos a Girona: Una visió conductual basada en l’evidència

Comprendre el cicle del tic

La gestió eficaç dels trastorns de tics requereix un enfocament rigorós, fonamentat en la ciència del comportament. Tot i que l’expressió dels tics té un origen neurobiològic, està profundament modulada per factors psicològics i ambientals. Aquesta és la clau que obre la porta a la intervenció psicològica.

El cicle de reforç negatiu

El model neuroconductual que sustenta les intervencions més eficaces postula que els tics es mantenen a través d’un reforç negatiu. El tic actua com una resposta motora o vocal que alleuja temporalment l’aversiva urgència premonitòria, una sensació interna de malestar o tensió que precedeix el moviment. Aquest alleujament temporal reforça la conducta del tic, perpetuant el cicle.

Les urgències premonitòries són sensacions interoceptives fonamentals per comprendre el tractament. Leckman et al. (1993) van documentar que entre el 80-90% dels pacients amb trastorns de tics experimenten aquestes sensacions abans dels tics, descrivint-les com a «picor», «tensió» o «pressió» que només es resol amb l’execució del tic.

La Teràpia Cognitivo-Conductual entra en acció:

La terapia cognitivo-conductual, el pare fundador de la qual és Aaron T. Beck, és un enfocament terapèutic revolucionari validat per més de 2.000 estudis clínics per a una àmplia gamma de trastorns psiquiàtrics. Dins de l’espectre dels tics, la intervenció conductual específica coneguda com a intervenció conductual integral per a tics és la teràpia de primera línia no farmacològica recomanada per les guies clíniques internacionals.

Evidència ineludible: dades dels assajos controlats aleatoritzats

Els resultats dels estudis multicèntrics són contundents i irrefutables:

En població infantil (Piacentini et al., 2010, JAMA):

• El 52,5% dels pacients que van rebre la intervenció conductual integral per a tics van ser classificats com a responedors al tractament
• Només el 18,5% del grup de control amb teràpia de suport i psicoeducació van respondre
• La diferència és estadísticament significativa i clínicament rellevant

En població adulta (Wilhelm et al., 2012, Archives of General Psychiatry):

• El 38% dels pacients que van rebre la intervenció conductual integral per a tics van ser responedors
• Només un 6% en el grup de teràpia de suport i psicoeducació van mostrar millora
• Aquests resultats demostren que la teràpia conductual és eficaç també en adults, una població històricament desatesa

Mida de l’efecte: Un metaanàlisi recent (McGuire et al., 2014) va identificar una mida de l’efecte de moderada a gran (d = 0,78) per a la terapia de reversió de l’hàbit en la reducció de tics. Aquesta eficàcia es considera comparable a la dels medicaments antipsicòtics, però amb un perfil d’efectes adversos molt més favorable.

Components de la intervenció conductual integral per a tics

La teràpia, tal com va ser manualitzada per Woods, Piacentini i Walkup (2008), consta de vuit components essencials distribuïts en 8-10 sessions setmanals d’una hora:

1. Psicoeducació sobre els tics: Comprendre el model neuroconductual i el cicle de reforç negatiu
2. Consciència incrementada: Entrenament per identificar les urgències premonitòries abans que aparegui el tic
3. Desenvolupament de resposta competitiva: Crear una resposta física alternativa incompatible amb el tic
4. Entrenament en motivació: Reforçar l’adherència i l’esforç terapèutic
5. Tècniques de relaxació: Respiració diafragmàtica i relaxació muscular progressiva per reduir la tensió
6. Avaluació funcional basada en comportaments: Identificar antecedents ambientals (estrès, fatiga, ansietat) que exacerben els tics
7. Prevenció de recaigudes: Estratègies per mantenir els guanys terapèutics
8. Generalització: Aplicació de les habilitats a múltiples contextos

L’efectivitat de la intervenció conductual integral per a tics és significativament major en tics precedits per una urgència premonitòria, cosa que confirma el paper de la urgència premonitòria com a diana terapèutica central.

Protocols basats en l’evidència: El nostre enfocament escalonat que realitzem a Girona.

Al Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona apliquem un protocol rigorós que prioritza les intervencions amb el nivell d’evidència més alt, seguint les recomanacions de les guies canadenques (Steeves et al., 2012) i els paràmetres de pràctica de l’Acadèmia Americana de Psiquiatria Infantil i Adolescent.

Principis rectors del protocol

1. Prioritat a la càrrega psicosocial: La principal font de discapacitat i pèrdua de qualitat de vida en el trastorn per tics nerviosos és sovint la comorbiditat neuropsiquiàtrica (trastorn obsessiu-compulsiu, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, ansietat, depressió) i no només la gravetat dels tics. El tractament s’ha d’enfocar primer en la condició més pertorbadora.
2. Activació de l’agència i la consciència: S’aprofita la característica única dels tics: la seva suprimibilitat temporal. La intervenció conductual integral per a tics capitalitza la presa de consciència de la urgència premonitòria, que és fonamentalment una sensació interoceptiva, per permetre la intervenció conscient.

Taula 1: protocol escalonat basat en l’evidència

Etapa	Intervenció	Justificació cognitivo-conductual i evidència científica	Nivell d’evidència
1. Teràpia principal de tics	Intervenció conductual integral per a tics / Terapia de reversió de l’hàbit (8-10 sessions setmanals d’1 hora)	Intervenció de primera línia. El seu mecanisme és la ruptura del cicle de reforç negatiu. La inclusió de l’avaluació basada en funcions i la teràpia de relaxació permet abordar els antecedents que exacerben els tics (estrès, ansietat, fatiga). Assajos controlats aleatoritzats multicèntrics demostren eficàcia superior.	Classe I / Recomanació A
2. Abordatge de comorbiditats dominants	Terapia cognitivo-conductual especialitzada per al trastorn comòrbid predominant (teràpia d’exposició amb prevenció de resposta per al trastorn obsessiu-compulsiu o terapia cognitivo-conductual per a ansietat)	La intervenció conductual integral per a tics no està dissenyada per tractar el trastorn obsessiu-compulsiu o el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. El trastorn obsessiu-compulsiu (50% comorbiditat) i l’ansietat empitjoren el pronòstic i la qualitat de vida. L’ansietat elevada magnifica les senyals interoceptives (urgències premonitòries), alimentant els tics greus.	Classe I / Recomanació A
3. Suport adjuvant: modulació neurofisiològica	Tècniques de relaxació/mindfulness (diafragma, relaxació muscular progressiva) i suplementació nutracèutica (L-teanina 200-450 mg/dia + vitamina B6)	Les tècniques de relaxació i mindfulness (en el marc de la terapia cognitivo-conductual o terapia d’acceptació i compromís) aborden la hipersensibilitat a estímuls interns/externs (hipervigilància cognitiva) i la tensió muscular que agreugen els tics. La suplementació amb L-teanina/B6 pot ser un suport per a la modulació de l’ansietat i el son (símptomes transversals), aprofitant el seu mecanisme gabaèrgic.	Classe IV / Recomanació C (estudis pilot)
4. Suport per a benestar/dèficits nutricionals	Magnesi, zinc i/o omega-3	Considerar el seu ús per a pacients amb dèficits nutricionals documentats o trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat comòrbid. El magnesi coopera en la unió de neurotransmissors clau. Els omega-3 poden tenir un paper en el benestar general.	Classe IV / Recomanació U (evidència insuficient)
5. Tractament farmacològic	Si els tics persisteixen o causen dany: agonistes alfa-2 (clonidina/guanfacina) o antipsicòtics atípics (aripiprazol/ziprasidona)	Tractaments ben establerts, segona o tercera línia segons el perfil d’efectes secundaris. Coordinació amb neurologia/psiquiatria.	Classe I-II / Recomanació A-B

Terapia cognitivo-conductual de tercera generació: terapia d’acceptació i compromís

La terapia d’acceptació i compromís es proposa com un marc ideal per integrar la terapia de reversió de l’hàbit. La terapia d’acceptació i compromís va més enllà de la mera supressió de tics i es centra en el jo del pacient, ajudant-lo a viure una vida significativa centrada en els seus valors, sense que els tics o les emocions negatives associades actuïn com una barrera.

Aquest enfocament és crucial per gestionar la frustració, l’autocontrol percebut i el patiment associat als pensaments catastròfics («perdré el control», «em rebutjaran») que poden exacerbar els tics. La terapia d’acceptació i compromís treballa amb sis processos fonamentals: acceptació, defusió cognitiva, contacte amb el moment present, jo com a context, valors i acció compromesa.

L’evidència de la suplementació:

En marcat contrast amb l’evidència robusta per a la intervenció conductual integral per a tics, la justificació científica per a la suplementació nutricional com a tractament directe dels tics és limitada, incipient i manca de grans assajos controlats aleatoritzats.

• L-teanina i vitamina B6: el potencial més prometedor
  • Mecanisme d’acció neurofisiològica: Suplements com la L-teanina i la vitamina B6 han estat explorats pel seu potencial per modular la sobreexcitació neuronal en els circuits còrtico-estriado-talàmico-corticals. La L-teanina pot augmentar el GABA (neurotransmissor inhibidor) i modular el glutamat (excitador), promovent la calma. La vitamina B6 és crucial, ja que el fosfat de piridoxal, un derivat de la B6, és un cofactor necessari per a l’enzim àcid glutàmic descarboxilasa, que sintetitza GABA.
  • Resultats condicionals: Un estudi pilot en nens amb síndrome de Tourette i ansietat comòrbida (Rizzo et al., 2022) va reportar que la combinació de L-teanina i B6 va mostrar millores estadísticament significatives en tics i ansietat, sent ben tolerada. No obstant això, aquesta és una evidència de fase IV (estudis pilot) que requereix validació en estudis controlats amb placebo a gran escala, no assolint el llindar de recomanació de primera línia.

Una revisió sistemàtica de 2024 també va observar una disminució en la severitat dels tics amb L-teanina, tot i que en un estudi obert sense grup control.

Taula 2: Nivell d’evidència de la suplementació nutricional

Suplement	Mecanisme proposat (Neurobiològic)	Evidència disponible (Clínica per a Tics)	Recomanació (Nivell d’Evidència)
L-teanina + vitamina B6	Augment de GABA, modulació de glutamat. La vitamina B6 és cofactor per a la síntesi de GABA.	1 estudi pilot (Rizzo et al., 2022) amb resultats positius en tics i ansietat en nens. Revisió sistemàtica 2024 amb resultats favorables però en estudis oberts.	Adjuvant condicional: Pot considerar-se per a ansietat comòrbida i modulació neurofisiològica. Evidència Classe C/IV.
Omega-3	Antiinflamatori, modulació de membranes neuronals.	Resultats no concloents en assajos controlats aleatoritzats per a reducció de tics. Evidència inconsistent també per a Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).	No recomanat com a tractament específic de tics. Evidència insuficient (Recomanació U).
N-acetilcisteïna	Modulació glutamatèrgica.	Resultats negatius o no concloents en assaigs clínics per a trastorns comòrbids com el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). Estudi recent amb NAC per a tics sense eficàcia demostrada.	No recomanat. Evidència negativa/inconclusa (Recomanació U).
Magnesi	Cofactor en neurotransmissió (serotonina, dopamina).	Evidència limitada a estudis pilot (p. ex., estudi Garcia-Lopez et al., 2009, Fase IV). Estudiat en combinació amb vitamina B6.	Evidència insuficient. Pot considerar-se si hi ha dèficit documentat.
Zinc	Cofactor enzimàtic, modulació dopaminèrgica.	Evidència molt limitada. (La recerca es focalitza en TDAH comòrbid).	Evidència insuficient. Només si hi ha dèficit documentat.
Taurina	Agonista parcial del receptor (inhibitori). Modulador de l’excitabilitat neuronal i el flux de calci.	Absència de dades clíniques: No hi ha assaigs clínics controlats ni estudis específics publicats que demostrin la seva eficàcia o seguretat per a la reducció de tics.	Evidència No Classificable (U): Teòricament plausible a causa de la modulació GABAèrgica, però no recomanat clínicament per manca total d’estudis en la població diana (ST/TCT).

 

• Detall científic de la taurina: Un neuromodulador inhibidor

Des d’una perspectiva neuroconductual, el potencial teòric de la Taurina com a coadjuvant per al ST radica en la seva capacitat per a modular l’excitació neuronal, que es considera desregulada en els circuits tico-gènics (circuits còrtico-estriatals).

1. Agonista GABAèrgic: La Taurina és un sulfo-aminoàcid estructuralment similar al GABA i funciona com un agonista parcial dels receptors . L’activació d’aquests receptors incrementa el to inhibidor al SNC, la qual cosa podria contrarestar la sobreexcitació observada en el trastorn de tics. Aquesta acció es recolza en experiments in vitro on la Taurina promou la diferenciació neuronal de cèl·lules progenitores, un efecte comparable al del GABA i que es regula per la interacció amb els .
2. Funció osmolítica i alliberament neuronal: La Taurina té un paper fonamental com a osmolit, ajudant a la regulació del volum cel·lular en el teixit nerviós. És destacable que en terminals nervioses aïllades (sinaptosomes), la Taurina s’allibera majoritàriament a través d’una via difusional (55% de la seva alliberació), mentre que el GABA s’allibera a través d’una combinació de via exocitòtica (30%) i difusional (18%), i el Glutamat principalment per via exocitòtica (44%). Això diferencia la seva funció, ja que la Taurina actua principalment com a osmolit, un paper que podria ser regulador de la funció sinàptica general.
3. Manca d’evidència clínica: Tot i aquests mecanismes plausibles, la utilitat clínica de la Taurina per als tics no s’ha establert. Aquesta absència d’evidència obliga a classificar-la com a «Recomanació U» (No Classificable/Insuficient) per al tractament de tics, requerint investigació clínica rigorosa (RCTs) per definir el seu paper potencial, possiblement com a agent adyuvant per a l’ansietat o la neuroregulació.

La nostra posició professional

Com a psicòloga responsable basada en l’evidència, la meva recomanació és clara: la suplementació amb L-teanina i vitamina B6 pot considerar-se únicament com a suport adjuvant per a la modulació de l’ansietat, l’insomni i la sobreexcitació neuronal en pacients amb comorbiditat ansiosa. Mai com a tractament de primera línia ni com a substitut de la teràpia conductual.

La Importància crítica de les comorbiditats

Un dels aspectes més importants que vull destacar, i que sovint es passa per alt, és que la principal font de discapacitat i pèrdua de qualitat de vida en el trastorn dels tics nerviosos no és la gravetat dels tics, sinó la comorbiditat neuropsiquiàtrica associada.

Dades epidemiològiques de comorbiditat

• Trastorn obsessiu-compulsiu: Present en un percentatge significatiu de pacients amb trastorns de tics
• Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat: 50-60% en població infantil
• Trastorns d’ansietat: 30-40%
• Depressió: 20-30% en adults

Lewin et al. (2011) van demostrar que l’ansietat i la depressió són els principals mediadors entre la severitat dels tics i la discapacitat funcional. És a dir, no és la gravetat del tic en si mateixa la que prediu la qualitat de vida, sinó l’ansietat i la depressió associades.

Implicacions terapèutiques

L’ansietat elevada magnifica les senyals interoceptives (urgències premonitòries), alimentant tics més greus. A més, la hipervigilància cognitiva cap als propis tics crea un cercle viciós d’atenció-exacerbació. Per això, al Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona:

1. Avaluem exhaustivament totes les comorbiditats utilitzant instruments validats (Yale Global Tic Severity Scale, inventaris d’ansietat, escales de trastorn obsessiu-compulsiu)
2. Prioritzem el tractament de la condició més pertorbadora, que sovint és l’ansietat o el trastorn obsessiu-compulsiu
3. Apliquem protocols específics: Teràpia d’exposició amb prevenció de resposta per al trastorn obsessiu-compulsiu, terapia cognitivo-conductual per a l’ansietat, coordinació amb psiquiatria per al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

Els líders de la investigació: Qui ha transformat el camp

Taula 3: investigadors nord-americans més influents en trastorns de tics

Investigador	Afiliació clau	Contribució empírica i teòrica	Frontera del coneixement i preguntes obertes
Dr. John Piacentini	UCLA Semel Institute	Va liderar l’assaig controlat aleatoritzat pivotal que va demostrar l’eficàcia de la intervenció conductual integral per a tics en nens (Piacentini et al., 2010, JAMA). El seu treball estableix la intervenció conductual integral per a tics com a tractament de referència.	Disseminació i accés: Avaluar l’eficàcia de la intervenció conductual integral per a tics a través de videoconferències per superar la barrera de l’escassetat de terapeutes entrenats. Predictors de resposta: Determinar per què la comorbiditat amb trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat atenua els efectes del tractament.
Dr. Douglas W. Woods	University of Texas A&M (prèviament University of Wisconsin-Milwaukee)	Coautor del manual de la intervenció conductual integral per a tics i terapia de reversió de l’hàbit i central en el Consorci de Ciències del Comportament. La seva recerca va conceptualitzar el rol del reforç negatiu i els factors contextuals (antecedents/conseqüències).	Mecanismes fins: Continuar la recerca sobre la naturalesa de les urgències premonitòries i optimitzar intervencions com la teràpia d’exposició amb prevenció de resposta per a aquells tics fortament lligats a fenòmens sensorials.
Dra. Sabine Wilhelm	Massachusetts General Hospital / Harvard Medical School	Va demostrar l’eficàcia de la intervenció conductual integral per a tics en adults mitjançant un assaig controlat aleatoritzat (Wilhelm et al., 2012), un avenç crucial donada l’escassetat històrica d’intervencions per a aquesta població.	Tractament de comorbiditat concurrent: Donada la seva experiència en trastorn obsessiu-compulsiu, les preguntes es centren en l’eficàcia de tractaments conductuals específics (com la teràpia d’exposició amb prevenció de resposta) per a les compulsions i obsessions que sovint coexisteixen amb els tics més complexos.

 

Altres investigadors fonamentals

• Nathan Azrin i R. Gregory Nunn: Desenvolupadors originals de la terapia de reversió de l’hàbit (1973), el fonament sobre el qual es construeix la intervenció conductual integral per a tics
• James Leckman: Investigador clau en la caracterització de les urgències premonitòries (1993)
• Kieron O’Connor: Expert en cognició i metacognició en l’inici i gestió dels trastorns de tics

El nostre compromís amb l’excel·lència científica

Al Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona, el nostre compromís és aplicar únicament intervencions amb suport empíric rigorós. Això significa:

✓ Formació contínua: Actualització constant en els protocols manualitzats de la intervenció conductual integral per a tics i terapia de reversió de l’hàbit
✓ Avaluació sistemàtica: Ús d’instruments validats en cada fase del tractament
✓ Transparència sobre l’evidència: Informar honestament sobre què funciona i què no
✓ Abordatge integrador: Combinació de teràpia conductual, tècniques de tercera generació i, quan estigui indicat, suport adjuvant
✓ Coordinació interdisciplinària: Treball conjunt amb neurologia i psiquiatria quan cal farmacoteràpia

Conclusions: Esperança fonamentada en la ciència

Després de revisar més de 50 assajos controlats aleatoritzats i centenars d’estudis, la conclusió és inequívoca: els trastorns de tics nerviosos tenen tractament eficaç i validat científicament. La intervenció conductual integral per a tics i la terapia de reversió de l’hàbit no són teràpies experimentals, sinó l’estàndard d’or amb evidència de classe I.

Les dades són clares:

• Més del 50% dels nens responen favorablement al tractament conductual
• La mida de l’efecte (d = 0,78) és comparable als antipsicòtics, però sense els efectes adversos
• El tractament de les comorbiditats és tan important com el tractament dels tics
• La suplementació pot ser un adjuvant útil, però mai un substitut de la teràpia conductual

Com a professió, tenim la responsabilitat de basar les nostres intervencions en l’evidència més sòlida disponible. Els pacients amb trastorns de tics i les seves famílies mereixen tenir accés a tractaments que han demostrat la seva eficàcia en condicions científiques rigoroses.

Si vosaltres (o algun familiar) experimenteu tics nerviosos a Girona que afecten la qualitat de vida, us animo a buscar ajuda professional especialitzada en teràpia cognitivo-conductual. En casos de símptomes severs o complexos, es recomana avaluació en unitats especialitzades multidisciplinàries.

Per a més informació o concertar una consulta especialitzada en trastorns de tics, podeu contactar amb el nostre centre. Treballem amb evidència, rigor científic i, sobretot, amb l’objectiu de millorar la vostra qualitat de vida.

Bibliografia:

– Intervencions conductualls i evidència empírica

Azrin, N. H., & Nunn, R. G. (1973). Habit-reversal: A method of eliminating nervous habits and tics. Behaviour Research and Therapy, 11(4), 619–628.

Garcia-Lopez, R., Perea-Milla, E., Ruiz Garcia, C., Rivas-Ruiz, F., Romero-Gonzalez, J., Moreno, J. L., … & Ramos Diaz, J. C. (2009). New therapeutic approach to Tourette Syndrome in children based on a randomized placebo-controlled double-blind phase IV study of the effectiveness and safety of magnesium and vitamin B6. Trials, 10(16).

McGuire, J. F., Piacentini, J., Brennan, E. A., Lewin, A. B., Murphy, T. K., Small, B. J., & Storch, E. A. (2014). A meta-analysis of behavior therapy for Tourette syndrome. Journal of Psychiatric Research, 50, 106–112.

Ochoa-de la Paz, L., Zenteno, E., Gulias-Cañizo, R., & Quiroz-Mercado, H. (2019). Taurine and GABA neurotransmitter receptors, a relationship with therapeutic potential? Expert Review of Neurotherapeutics, 19(4), 289–291

Piacentini, J., Woods, D. W., Scahill, L., Wilhelm, S., Peterson, A. L., Chang, S., Ginsburg, G. S., Deckersbach, T., Dziura, J., Levi-Pearl, S., & Walkup, J. T. (2010). Behavior therapy for children with Tourette disorder: A randomized controlled trial. Journal of the American Medical Association, 303(19), 1929–1937.

Steeves, T., McKinlay, B. D., Gorman, D., Billinghurst, L., Day, L., Carroll, A., Dion, Y., Doja, A., Luscombe, S., Sandor, P., & Pringsheim, T. (2012). Canadian guidelines for the evidence-based treatment of tic disorders: Behavioural therapy, deep brain stimulation, and transcranial magnetic stimulation. The Canadian Journal of Psychiatry, 57(3), 144–151.

Verdellen, C. W. J., Keijsers, G. P. J., Cath, D. C., & Hoogduin, C. A. L. (2004). Exposure with response prevention versus habit reversal in Tourette’s syndrome: A controlled study. Behaviour Research and Therapy, 42(5), 501–511.

Wilhelm, S., Peterson, A. L., Piacentini, J., Woods, D. W., Deckersbach, T., Sukhodolsky, D. G., Chang, S., Liu, H., Dziura, J., Walkup, J. T., & Scahill, L. (2012). Randomized trial of behavior therapy for adults with Tourette syndrome. Archives of General Psychiatry, 69(8), 795–803.

Woods, D. W., Piacentini, J. C., Chang, S. W., Deckersbach, T., Ginsburg, G. S., Peterson, A. L., Scahill, L., Walkup, J. T., & Wilhelm, S. (2008). Managing Tourette syndrome: A behavioral intervention for children and adults (Therapist Guide). Oxford University Press.

Woods, D. W., Piacentini J. C., & Walkup, J. T. (Eds.). (2007). Treating Tourette syndrome and tic disorders: a guide for practitioners. Guilford Press.

– Urgències premonitòries i comorbiditat

Leckman, J. F., Walker, D. E., & Cohen, D. J. (1993). Premonitory urges in Tourette’s syndrome. American Journal of Psychiatry, 150(1), 98–102.

Lewin, A. B., Storch, E. A., Conelea, C. A., Woods, D. W., Zinner, S. H., Budman, C. L., Scahill, L., & Walkup, J. T. (2011). The roles of anxiety and depression in connecting tic severity and functional impairment. Journal of Anxiety Disorders, 25(2), 164–168.

Worbe, Y., Mallet, L., Golmard, J.-L., Tézenas du Montcel, S., Durif, F., Moro, E., Krystkowiak, P., Pollak, P., Lhommée, E., Bourdain, F., Welter, M.-L., Yelnik, J., & Hartmann, A. (2010). Repetitive behaviours in patients with Gilles de la Tourette syndrome: Tics, compulsions, or both? PLoS ONE, 5(12), e12959.

– Suplementació nutricional

Garcia-Lopez, R., Perea-Milla, E., Ruiz Garcia, C., Rivas-Ruiz, F., Romero-Gonzalez, J., Moreno, J. L., … & Ramos Diaz, J. C. (2009). New therapeutic approach to Tourette Syndrome in children based on a randomized placebo-controlled double-blind phase IV study of the effectiveness and safety of magnesium and vitamin B6. Trials, 10(16).

Rizzo, R., Prato, A., Scerbo, M., Saia, F., Barone, R., & Curatolo, P. (2022). Use of nutritional supplements based on L-theanine and vitamin B6 in children with Tourette syndrome, with anxiety disorders: A pilot study. Nutrients, 14(4), 852.

Sánchez-Olea, M. D., & Pasantes-Morales, H. (1995). La taurina. En: Funciones fisiológicas de la taurina. (pp. 147–160). UNAM.

Vidal Alarcón, A. J., & Andrade Urrejola, J. A. (2023). Efecto de los ácidos grasos omega 3 en el tratamiento de pacientes con trastorno por déficit de atención hiperactivo: una revisión bibliográfica. Universidad del Desarrollo.

– Fonaments cognitivo-conductuals

Beck, A. T. (2020). Aaron T. Beck: Padre de la terapia cognitiva. iNeurociencias.

Murphy, T. K., Lewin, A. B., Storch, E. A., & Stock, S. (2013). Practice parameter for the assessment and treatment of children and adolescents with tic disorders. Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 52(12), 1341–1359.

O’Connor, K., Leclerc, J., Lavoie, M., Valois, P., Gauthier, B., & Bonenfant-Menard, L. (2019). Cognition and meta-cognition in onset and management of tic disorders. Proceedings of the 9th World Congress of Behavioural & Cognitive Therapies Berlin.