WhatsApp

Anàlisi de les Tendències de Consum de Psicotròpics a Europa i a nivell Mundial

  • Inici
  • Blog
  • Anàlisi de les Tendències de Consum de Psicotròpics a Europa i a nivell Mundial

Per Dina Rahwan Khdair, Psicòloga Col. 26.978

Un Anàlisi Crític a la Llum de les Necessitats No Cobertes en Salut Mental i la Imperiosa Necessitat d'Innovació Terapèutica

Aquest informe presenta una anàlisi crítica i contextualitzada de les tendències recents (principalment 2021-2023) en el consum de benzodiazepines (BZD, ATC N05B) i altres medicaments psicotròpics clau (especialment antidepressius, N06A) a Europa i a nivell mundial. Més enllà de la simple presentació de dades quantitatives d’organismes com l’Agència de Drogues de la Unió Europea (EUDA) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), aquest treball interpreta aquestes tendències com a indicadors simptomàtics de necessitats profundes i persistents no cobertes dins dels sistemes d’atenció a la salut mental. Les troballes clau revelen un augment significatiu i generalitzat del consum d’antidepressius (N06A) en la majoria dels països analitzats (OECD, 2023a). Si bé això pot reflectir una major conscienciació sobre la salut mental, l’anàlisi suggereix que també és una conseqüència directa de la dificultat crònica per accedir a l’atenció psicològica oportuna, especialment a l’atenció primària (Necessitat 1), la predominança d’un model biomèdic (Necessitat 4) que sovint prioritza la farmacologia per sobre d’intervencions psicosocials (Illich, 1975), i la intensa pressió assistencial (Necessitat 5, 9) que afavoreix respostes farmacològiques ràpides.

En contrast, les tendències per a les benzodiazepines (N05B) són més heterogènies a nivell de prescripció agregada (DDD), amb alguns països mostrant estabilització o lleugers descensos després d’intervencions específiques (Esteves et al., 2023; Monteiro et al., 2022; Perlman et al., 2019). No obstant això, aquesta aparent millora emmascara una realitat preocupant: els indicadors d’ús indegut, dependència, cronificació i danys associats (evidenciats per la demanda de tractament (EMCDDA, 2024c), les urgències hospitalàries (Lisbon Addictions, 2024), l’ús problemàtic en poblacions vulnerables com la gent gran (Tiric, 2024), i la presència en el mercat il·lícit (EMCDDA, n.d.-a; FRANK, n.d.)) continuen sent una qüestió crítica de salut pública. Aquesta persistència està directament vinculada a la manca estructural d’alternatives terapèutiques no farmacològiques efectives i accessibles per a l’ansietat i l’insomni (Necessitat 2), a una comunicació sovint deficient sobre els riscos reals de l’ús a llarg termini i la manca d’evidència sòlida per a aquest (Necessitat 3), i a les barreres sistèmiques per implementar processos de desprescripció adequats (Necessitat 5, 6). El consum de múltiples substàncies, notablement BZD amb opioides o alcohol (EMCDDA, 2024a), exacerba dràsticament els riscos i subratlla la fallida dels sistemes per oferir una atenció veritablement integrada i holística (Necessitat 10).

En conclusió, aquest informe argumenta que les tendències de consum de psicofàrmacs són inseparables de les mancances estructurals dels sistemes de salut mental. Aquesta interdependència posa de manifest la urgència ineludible de desenvolupar, validar i implementar solucions terapèutiques innovadores que abordin directament les necessitats identificades. El Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona, amb la seva proposta per democratitzar l’accés a teràpia psicològica personalitzada i de qualitat, es presenta no com una simple eina, sinó com una resposta estratègica fonamental als reptes documentats. El seu potencial rau en millorar l’accés (Necessitat 1), oferir alternatives efectives (Necessitat 2, 10), facilitar una major informació i empoderament de l’usuari (Necessitat 3, 8), i contribuir a un canvi de paradigma cap a una atenció més integrada, personalitzada i menys dependent exclusivament de la farmacologia (Necessitat 4, 7), alineant-se així amb les demandes reals de la població i les recomanacions basades en l’evidència.

I. Introducció

A. Propòsit, Abast i Marc Conceptual: Les Necessitats No Cobertes com a Clau Interpretativa Fonamental

Aquest informe transcendeix la mera descripció estadística de les tendències de consum de medicaments psicotròpics (principalment benzodiazepines, antidepressius, ansiolítics i hipnòtics/sedants) a Europa i a nivell mundial durant el període recent (focus en 2021-2023). El seu objectiu central és realitzar una anàlisi crítica i contextualitzada, utilitzant com a marc interpretatiu fonamental un conjunt de deu necessitats essencials no cobertes en l’àmbit de l’atenció a la salut mental. Aquestes necessitats, identificades a partir de la literatura professional, informes d’organitzacions (p. ex., Asociación Española de Neuropsiquiatría [AEN], 2017), guies clíniques i l’anàlisi de les demandes dels usuaris (p. ex., Federació Veus, n.d.; Salut Mental Catalunya & Federació Veus, n.d.), no són elements aïllats, sinó factors estructurals que condicionen profundament tant la pràctica clínica com les experiències dels usuaris, i que, argumentem, es reflecteixen directament en els patrons de consum farmacològic observats.

L’anàlisi pretén demostrar que les xifres de consum, lluny de ser autònomes, són símptomes visibles de desajustos sistèmics i demandes poblacionals insatisfetes. Comprendre aquesta interrelació és crucial per avaluar adequadament la magnitud dels problemes associats a l’ús (i sobreús o mal ús) de psicofàrmacs i, fonamentalment, per justificar la necessitat imperiosa i l’oportunitat estratègica de desenvolupar i implementar alternatives terapèutiques innovadores, accessibles i centrades en la persona, com la proposada pel Centre de Psicologia Jaume Primer – Piscòlegs Girona.

Les deu necessitats no cobertes que vertebren aquest informe són:

  1. Necessitat Crítica d’Accés Oportú a Atenció Psicològica Qualificada a l’Atenció Primària: L’atenció primària és la primera línia de contacte per a la majoria de les persones amb problemes de salut mental comuns. No obstant això, la insuficiència crònica de professionals de la psicologia clínica en aquest nivell genera demores inacceptables (mesos d’espera), impedint intervencions primerenques, breus i eficaces que podrien resoldre molts casos sense recórrer a la farmacologia o evitant la seva cronificació.
  2. Necessitat Urgent d’Alternatives Terapèutiques No Farmacològiques: Existeix una demanda creixent per part de la població i una base d’evidència sòlida (p. ex., resultats de l’estudi PsicAP) que recolza l’eficàcia de les intervencions psicològiques per a trastorns prevalents com l’ansietat, la depressió lleu-moderada i l’insomni. Malgrat això, la tendència a la prescripció farmacològica com a resposta quasi automàtica persisteix.
  3. Necessitat Fonamental d’Informació Completa, Clara i Comprensible sobre Riscos i Limitacions dels Psicofàrmacs (Especialment Benzodiazepines): La legislació (p. ex., Ley 41/2002) obliga a informar adequadament els pacients. Tanmateix, en la pràctica, la informació sobre els riscos reals de dependència, tolerància, efectes secundaris (cognitius, risc de caigudes, interaccions) i, crucialment, la manca d’evidència contrastada per a l’ús a llarg termini de les BZD, sovint és insuficient, transmesa de forma tècnica poc comprensible, o minimitzada. Això vulnera l’autonomia del pacient i dificulta una veritable presa de decisions compartida.
  4. Necessitat de Desafiar la Sobremedicalització i el Predomini del Model Biomèdic: El paradigma dominant en salut mental continua fortament ancorat en el model biomèdic (Illich, 1975), que tendeix a conceptualitzar el patiment psíquic principalment com un desequilibri bioquímic tractable farmacològicament. Això fomenta la sobreprescripció (Choudhury et al., 2015), pot desviar recursos d’intervencions psicosocials i comunitàries, i sovint ignora o minimitza l’impacte dels factors contextuals i socials (Vieira, 2002).
  5. Necessitat Imperiosa de Millorar la Qualitat Assistencial Mitjançant Més Temps i Recursos per Consulta: La pressió assistencial extrema i la limitació de temps per visita en molts sistemes sanitaris (especialment a primària) impedeixen establir una relació terapèutica sòlida (Leal Rubio, 2006), realitzar avaluacions completes, explorar alternatives, pactar plans de tractament individualitzats (Tomé, 2014), fer un seguiment adequat o abordar processos complexos com la desprescripció gradual i acompanyada. La medicació esdevé, sovint, la solució més «eficient» en termes de temps.
  6. Necessitat Estructural d’una Major Coordinació i Integració entre Nivells Assistencials: La fragmentació entre l’atenció primària i la salut mental especialitzada, les llargues llistes d’espera per a derivacions, i la manca de comunicació fluida i protocols compartits dificulten la continuïtat assistencial (Leal Rubio, 2006), generen duplicitats i ineficiències, i poden deixar al pacient en un limb assistencial.
  7. Necessitat Essencial de Reconèixer i Abordar els Determinants Socials del Patiment Mental: Una part significativa del malestar psicològic (especialment els Trastorns Mentals Comuns) està directament relacionada amb condicions de vida adverses (precarietat laboral, pobresa, habitatge inadequat, aïllament social, discriminació). Medicalitzar aquest patiment sense abordar les seves causes estructurals és una intervenció incompleta que pot contribuir a la cronificació i a emmascarar problemes socials (Valls-Llobet & Loio, 2014).
  8. Necessitat Ètica i Terapèutica d’Empoderar els Usuaris i Fomentar la Presa de Decisions Compartida: Cal superar models paternalistes on el professional decideix unilateralment (Allué, 2013). Els usuaris demanden (Federació Veus, n.d.; Fireweed Collective, n.d.; Salut Mental Catalunya & Federació Veus, n.d.) ser participants actius en el seu procés terapèutic, rebre tota la informació necessària de forma accessible (Necessitat 3), que les seves preferències siguin considerades.
  9. Necessitat de Cuidar els Professionals: Millorar Condicions Laborals i Suport: L’escassetat de professionals, la sobrecàrrega de treball crònica, la manca de supervisió i suport, i la burocratització excessiva contribueixen a l’esgotament professional (burnout). Aquestes condicions laborals precàries no només afecten el benestar dels professionals, sinó que també impacten negativament en la qualitat de l’atenció i poden incentivar pràctiques defensives o simplificadores, com la sobreprescripció.
  10. Necessitat (i Oportunitat Estratègica) de Desenvolupar, Promoure i Finançar Intervencions Psicosocials i Comunitàries: Existeix un ampli ventall d’intervencions de caràcter psicosocial, grupal i comunitari que han demostrat eficàcia i ofereixen un abordatge més holístic, menys estigmatitzant i més orientat a la recuperació i al benestar integral (Salut Mental Catalunya & Federació Veus, n.d.). Cal invertir decididament en la seva implementació i accessibilitat com a alternatives reals o complements necessaris a la medicació.

 

Definicions Operatives Clau:

  • Medicaments Psicotròpics: Fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central i modifiquen l’estat mental, l’ànim, la percepció o el comportament.
  • Benzodiazepines (BZD): Classe específica de psicotròpics, principalment amb codi ATC N05B (Ansiolítics) i N05C (Hipnòtics i Sedants), utilitzats comunament per a l’ansietat, l’insomni, convulsions i relaxació muscular (EMCDDA, n.d.-a).
  • Ansiolítics: Fàrmacs per tractar l’ansietat (freqüentment N05B) (e.g., Esteves et al., 2023; Ferreira et al., 2020; FPS Health Belgium, 2023; Monteiro et al., 2022; OECD, 2023a; Rocha et al., 2022).
  • Antidepressius: Fàrmacs per tractar la depressió i altres condicions (codi ATC N06A) (e.g., Esteves et al., 2023; FPS Health Belgium, 2023; Monteiro et al., 2022; OECD, 2023a).
  • Hipnòtics/Sedants: Fàrmacs per induir el son o calmar (freqüentment N05C) (e.g., Esteves et al., 2023; Ferreira et al., 2020; FPS Health Belgium, 2023; Monteiro et al., 2022; OECD, 2023a). Inclou els anomenats «fàrmacs Z» (zopiclona, zolpidem).
  • Dosi Diària Definida (DDD): Mètrica estandarditzada per l’OMS que representa la dosi mitjana de manteniment suposada per a un fàrmac utilitzat en la seva indicació principal en adults. S’expressa habitualment com DDD per 1000 habitants per dia (DID) per comparar consum entre poblacions (e.g., OECD, 2023a; OECD Health Data Definitions, n.d.; WHO, citat a OECD, 2023a). És una unitat de mesura de consum, no necessàriament de dosi clínica individual òptima.

B. Fonts de Dades i Limitacions Metodològiques

L’anàlisi quantitativa es recolza principalment en:

  • Dades d’Organismes Internacionals: EUDA (e.g., EMCDDA, 2024a, 2024c; EUDA, n.d.-b, n.d.-c), OCDE (e.g., OECD, 2023a, 2023b; OECD Health Statistics, n.d.; WHO & OECD, 2023), Eurostat (2024), i informes de l’OMS (citat a WHO & OECD, 2023). Aquestes fonts proporcionen dades comparables sobre consum (DDD/DID), indicadors d’ús problemàtic (demanda de tractament, urgències), i context sanitari.
  • Publicacions Acadèmiques i Informes Nacionals: Estudis específics que analitzen tendències en països concrets (e.g., Ferreira et al., 2020; Monteiro et al., 2022; Park, 2024; Perlman et al., 2019; Rocha et al., 2022; Simões et al., 2022; Tibério et al., 2024; Tiric, 2024) o sobre temes particulars (polifarmàcia, ús en poblacions específiques).

La interpretació qualitativa i contextual es basa en:

  • Guies de Pràctica Clínica i Consensos Professionals: Documents que estableixen recomanacions basades en l’evidència.
  • Informes i Publicacions d’Associacions d’Usuaris i Professionals: Documents que recullen les experiències, demandes i perspectives des de la base (e.g., AEN, 2017; Federació Veus, n.d.; Fireweed Collective, n.d.; Salut Mental Catalunya & Federació Veus, n.d.).
  • Literatura sobre Sociologia de la Salut i Medicalització: Treballs que analitzen les dimensions socials i culturals del consum de psicofàrmacs (e.g., Choudhury et al., 2015; Illich, 1975; Vieira, 2002).

Limitacions Clau:

  • Desfasament Temporal: Les dades oficials agregades i validades solen tenir un retard d’1-2 anys (e.g., EMCDDA, 2024a). Les dades més recents disponibles en informes de 2024/principis 2025 reflecteixen majoritàriament el consum de 2021-2023.
  • Heterogeneïtat Metodològica: Els mètodes de recollida de dades varien entre països i indicadors (enquestes vs. registres, ambulatori vs. hospitalari, medicaments reemborsats vs. totals) (e.g., EMCDDA, 2024a; OECD, 2023a). La comparabilitat no sempre és perfecta.
  • Limitacions de la Mètrica DDD: Com ja s’ha dit, la DDD mesura volum de consum, no adequació terapèutica, durada, ni risc individual o poblacional real (OECD, 2023a). No distingeix ús adequat d’inadequat o indegut.
  • Invisibilitat de l’Ús No Prescrit/Il·lícit: Les dades de prescripció/vendes no capturen el consum fora del sistema sanitari formal, que pot ser significatiu per a algunes substàncies com les BZD. Indicadors indirectes (enquestes, aigües residuals, urgències) intenten abordar-ho, però amb les seves pròpies limitacions.
  • Dificultat per Aïllar Causalitat: Establir relacions causals directes entre les necessitats no cobertes i les tendències de consum és complex, ja que hi intervenen múltiples factors. No obstant això, la consistència de les correlacions i la lògica subjacent proporcionen una base sòlida per a la interpretació proposada.

II. Benzodiazepines (BZD): La Persistència d'un Problema Multifactorial Arrelat en les Mancances del Sistema

Les benzodiazepines (principalment codificades sota ATC N05B com a ansiolítics i N05C com a hipnòtics/sedants) constitueixen un exemple paradigmàtic de com les tendències de consum farmacològic estan intrínsecament lligades a les necessitats no cobertes del sistema de salut mental. L’anàlisi de les BZD revela una història complexa que va més enllà de les xifres de prescripció.

A. Tendències de Consum Prescrit (DDD/DID): Una Superfície Enganyosament Variable

L’anàlisi de les dades agregades de consum, mesurades en Dosis Diàries Definides per 1000 habitants per dia (DDD/DID), presenta una imatge heterogènia a Europa i en altres països de l’OCDE:

  • Alts Consumidors Històrics: Països com Portugal (Ferreira et al., 2020; Monteiro et al., 2022; Rocha et al., 2022) i Espanya han mostrat històricament algunes de les taxes de consum de BZD (i/o ansiolítics N05B i hipnòtics N05C combinats) més elevades del seu entorn. Per exemple, Portugal reportava 65 DID per a ús crònic de BZD el 2017 (Ferreira et al., 2020) i xifres combinades de N05B+N05C superiors a 114 DDD el 2016 (Monteiro et al., 2022), molt per sobre de la mitjana europea.
  • Signes d’Estabilització o Descens en Algunes Àrees: Estudis més recents en països amb alt consum previ, com Portugal, suggereixen una possible estabilització o fins i tot un cert descens en les taxes de prescripció (Esteves et al., 2023; Monteiro et al., 2022). Un estudi específic sobre Alprazolam a Portugal també va mostrar una disminució entre 2019-2021 (Simões et al., 2022). A Canadà, un estudi longitudinal (2001-2016) va trobar una lleugera disminució en la prevalença d’ús de BZD, tot i que la intensitat de la dosi va augmentar (Perlman et al., 2019).
  • Preocupacions Persistents en Altres Llocs: En contrast, hi ha informes que apunten a problemes continuats o emergents en altres regions, com Romania, amb preocupacions sobre l’ús excessiu, especialment en combinació amb opioides en la gent gran (Tiric, 2024).

 

Interpretació Crítica a la Llum de les Necessitats No Cobertes:

Aquesta heterogeneïtat i els possibles descensos no han d’interpretar-se com la resolució del problema subjacent. Més aviat, reflecteixen la interacció complexa de diversos factors relacionats amb les mancances sistèmiques:

  1. Impacte d’Intervencions Específiques vs. Canvi Estructural: Els descensos observats en llocs com Portugal poden ser el resultat de programes de salut pública focalitzats en la desprescripció de BZD (Esteves et al., 2023; Monteiro et al., 2022). Això demostra que les intervencions són possibles, però no necessàriament indiquen un canvi fonamental en les causes arrel que van portar a l’alt consum inicial. Sense abordar la manca estructural d’alternatives terapèutiques accessibles (Necessitat 2) o la pressió assistencial (Necessitat 5), aquests guanys poden ser fràgils o limitats. La pandèmia de COVID-19, per exemple, podria haver contrarestat parcialment aquests esforços.
  2. La Cronificació Com a Barrera Invisible: L’estabilització de les xifres pot emmascarar una gran cohort de pacients cronificats en l’ús de BZD, per als quals la retirada és extremadament difícil a causa de la dependència física i psicològica desenvolupada, i per la manca de suport especialitzat i recursos per a una desprescripció gradual i acompanyada (Necessitat 5, 6, 10). Les guies recomanen ús a curt termini (setmanes, no mesos/anys) (EMCDDA, n.d.-a; Monteiro et al., 2022; Perlman et al., 2019), però la realitat clínica sovint divergeix dramàticament.
  3. Les BZD com a «Solució» per Defecte Davant la Manca d’Alternatives: En un context d’accés limitat o inexistent a teràpies psicològiques a temps (Necessitat 1), les BZD continuen sent una eina temptadora per a metges d’atenció primària que necessiten oferir alguna resposta immediata al patiment del pacient (ansietat, insomni), malgrat els riscos a llarg termini. La Necessitat 2 (manca d’alternatives no farmacològiques) és probablement un dels motors més potents de la prescripció inicial i la posterior cronificació.
  4. Informació Deficient que Perpetua l’Ús: Si els pacients no són adequadament informats sobre els riscos de dependència i la manca d’eficàcia a llarg termini en el moment de la prescripció inicial (Necessitat 3), és menys probable que qüestionin l’ús continuat o que busquin activament alternatives. L’inèrcia terapèutica s’instal·la més fàcilment.
  5. Possible Efecte de Substitució: Cal investigar si la disminució del consum de BZD clàssiques no està sent compensada per un augment en l’ús d’altres substàncies amb perfils de risc similars o diferents, com els fàrmacs Z (zopiclona, zolpidem – N05CF), que van mostrar un augment significatiu a Canadà (Perlman et al., 2019), o fins i tot per l’ús d’antidepressius sedants o antipsicòtics a dosis baixes per a l’ansietat o l’insomni (ús off-label; Rodrigues et al., 2023; Tuncel, 2021). Aquesta substitució no resoldria la necessitat fonamental d’abordatges no farmacològics (Necessitat 2, 10).

En resum, les tendències de prescripció de BZD són complexes, però l’anàlisi suggereix que els problemes subjacents relacionats amb les mancances del sistema sanitari continuen sent profunds, fins i tot en llocs on les xifres agregades poden mostrar certa millora.

B. Indicadors d’Ús No Mèdic, Ús Indegut i Danys Associats: Evidència Persistent de Problemes Greus

Més enllà de les dades de prescripció (DDD), que només capturen una part del fenomen, diversos indicadors assenyalen de forma consistent la persistència de problemes significatius relacionats amb l’ús indegut, la dependència i els danys associats a les BZD. Aquests indicadors són crucials perquè reflecteixen les conseqüències negatives reals d’aquest consum i estan directament connectats a les necessitats no cobertes:

  • Demanda de Tractament (Indicador TDI de l’EUDA): El fet que persones busquin tractament específicament per problemes derivats del consum de BZD (sovint com a droga secundària, però també primària) és una prova irrefutable de l’existència de dependència i ús problemàtic (EMCDDA, 2024a, 2024c; EUDA, n.d.-b, n.d.-c). Això reflecteix sovint una prescripció inicial potser justificada però no adequadament monitoritzada o retirada a temps, agreujada per la manca d’informació sobre riscos (Necessitat 3) i la dificultat per accedir a programes de deshabituació efectius i suport psicològic (Necessitat 2, 10).
  • Emergències Hospitalàries Relacionades amb Drogues (Xarxa Euro-DEN Plus de l’EUDA): Les BZD figuren regularment entre les substàncies implicades en les presentacions a urgències per intoxicació aguda, sovint en combinació amb altres drogues (especialment alcohol o opioides, veure Secció IV) (EMCDDA, 2024a; EUDA, n.d.-b, n.d.-c; Lisbon Addictions, 2024). Un augment o persistència d’aquestes emergències és un indicador directe de danys aguts i suggereix un augment de l’ús de risc o de l’ús indegut. Això pot estar relacionat amb la manca de consciència sobre les interaccions perilloses (Necessitat 3) o amb patrons de consum de risc en un context de manca d’alternatives vitals o terapèutiques (Necessitat 1, 2, 7). Dades de països veïns de la UE també mostren les BZD entre les cinc primeres drogues en urgències (Lisbon Addictions, 2024).
  • Ús No Prescrit i Mercat Il·lícit («Benzos del Carrer»): L’EUDA (EMCDDA, n.d.-a) i altres fonts (FRANK, n.d.) alerten sobre l’existència d’un mercat il·lícit de BZD, que inclou medicaments desviats del mercat legal, falsificacions i anàlegs sintètics (sovint molt potents). L’ús autoinformat de BZD no prescrites, que s’espera que l’Enquesta Europea en Línia sobre Drogues (EWSD) 2024 ajudi a quantificar (EMCDDA, n.d.- a; EUDA, n.d.-b), suggereix que les persones recorren a aquestes vies per diversos motius: dificultat per obtenir receptes (potser per dependència prèvia o ús indegut detectat), automedicació de símptomes no atesos pel sistema (Necessitat 1, 2), potenciació d’efectes d’altres drogues, o gestió de l’abstinència d’altres substàncies. Aquesta realitat subratlla una fallida del sistema formal per a una part de la població i augmenta els riscos per la incertesa sobre la composició i dosi dels productes il·lícits.
  • Dades d’Anàlisi de Drogues (Drug Checking – Xarxa TEDI de l’EUDA): Els serveis d’anàlisi de substàncies detecten ocasionalment BZD en mostres presentades com altres drogues o com a medicaments falsificats, alertant sobre riscos inesperats per als consumidors (EMCDDA, 2024a; EUDA, n.d.-b).
  • Dades d’Anàlisi d’Aigües Residuals (Xarxa SCORE de l’EUDA): Aquesta tècnica permet estimar el consum poblacional total (prescrit i no prescrit) de BZD i els seus metabòlits, oferint una visió complementària a les dades de vendes o enquestes, encara que no pot distingir la font o la legitimitat del consum (e.g., EMCDDA, 2024a; EUDA, n.d.-b; Novak et al., 2014; OECD Score Network, n.d.).
  • Presència en Contextos de Risc: L’EUDA (EMCDDA, n.d.-a) assenyala que les BZD es troben entre les substàncies més prevalents detectades en conductors (augmentant el risc d’accidents) i són comunament utilitzades per consumidors problemàtics d’opioides (per potenciar l’eufòria o gestionar l’abstinència) o de psicoestimulants (per mitigar els efectes desagradables o facilitar el son). Aquest ús en contextos de risc evidencia la integració de les BZD en patrons de consum de múltiples substàncies altament perillosos (Veure Secció IV).

En conjunt, aquests indicadors dibuixen un panorama on, malgrat les possibles fluctuacions en les DDD, l’ús problemàtic, la dependència i els danys associats a les BZD continuen sent una realitat persistent i preocupant. Aquesta persistència està indissociablement lligada a les mancances estructurals del sistema: la insuficiència d’alternatives terapèutiques efectives i accessibles (Necessitat 2, 10), la informació deficient sobre riscos (Necessitat 3), les dificultats per a un seguiment i desprescripció adequats (Necessitat 5, 6), i la tendència a medicalitzar el malestar sense abordar les causes subjacents (Necessitat 4, 7).

C. Poblacions Específiques en Risc: La Paradigmàtica Vulnerabilitat de la Gent Gran

L’ús de BZD en la població de gent gran mereix una atenció especial, ja que il·lustra de manera crua com les necessitats no cobertes del sistema es tradueixen en pràctiques de risc per a un col·lectiu particularment vulnerable. Diversos estudis i informes assenyalen:

  • Elevada Prevalença d’Ús: Estudis a Portugal (Esteves et al., 2023; Simões et al., 2022; Tibério et al., 2024) i la preocupació expressada en altres contextos (Tiric, 2024) indiquen taxes d’ús de BZD significativament més altes en grups d’edat avançada en comparació amb la població general. Sovint, aquest ús és crònic, estenent-se durant anys.
  • Co-prescripció Freqüent amb Opioides: És comú que a la gent gran se’ls prescrigui BZD juntament amb opioides per al maneig simultani de condicions com dolor crònic, ansietat i/o depressió (Tiric, 2024). Aquesta combinació és particularment perillosa pel risc potenciat de depressió respiratòria, sedació excessiva, caigudes i deteriorament cognitiu.
  • Major Risc d’Efectes Adversos: La gent gran és fisiològicament més sensible als efectes de les BZD (EMCDDA, n.d.-a) i té un major risc de patir conseqüències negatives greus, incloent:
    • Caigudes i Fractures: L’efecte sedant i relaxant muscular augmenta significativament el risc de caigudes (contextualitzat per Törő et al., 2016), amb les conseqüents fractures (especialment de maluc) i pèrdua d’autonomia.
    • Deteriorament Cognitiu: L’ús crònic de BZD s’ha associat amb un major risc de problemes de memòria, atenció i funcions executives, i possiblement amb un augment del risc de demència (Monteiro et al., 2022; Verdoux et al., 2002).
    • Dependència i Abstinència: Desenvolupen dependència i poden experimentar símptomes d’abstinència severs si s’intenta retirar la medicació bruscament.
    • Sedació Diürna Excessiva: Impactant en la qualitat de vida, la interacció social i la capacitat per realitzar activitats diàries.
    • Augment del Risc de Sobredosi: Especialment en combinació amb altres depressors del SNC com opioides o alcohol.

 

Interpretació Crítica d’aquesta Situació:

L’elevat ús de BZD en gent gran, malgrat els riscos documentats i les recomanacions explícites de les guies clíniques en contra de l’ús prolongat (EMCDDA, n.d.-a; Monteiro et al., 2022; Perlman et al., 2019; Tiric, 2024; Verdoux et al., 2002), és un reflex directe de múltiples fallades sistèmiques:

  1. Manca d’Alternatives Terapèutiques Adaptades (Necessitat 2, 10): Falten opcions no farmacològiques accessibles i específicament dissenyades per abordar l’ansietat, l’insomni o el malestar emocional en la gent gran, tenint en compte les seves possibles limitacions físiques, cognitives o socials. La teràpia psicològica adaptada, programes d’activitat física suau, intervencions socials per combatre la soledat, etc., sovint no estan disponibles o integrades en l’atenció habitual.
  2. Dificultat en el Maneig de la Complexitat Clínica sota Pressió (Necessitat 5): La gent gran sovint presenta múltiples comorbiditats i polifarmàcia. En consultes curtes i sota pressió, pot ser més «senzill» per al professional mantenir o afegir una BZD que iniciar un abordatge multidisciplinari complex o un procés de desprescripció que requereix temps, seguiment i coordinació (Necessitat 6).
  3. Inèrcia Terapèutica i Possible Ageisme: Un cop iniciada la prescripció, pot existir una resistència a retirar-la per por a la descompensació o als símptomes d’abstinència, o simplement per inèrcia. També pot subjacent una actitud ageista que normalitza certs nivells de sedació o deteriorament cognitiu en la gent gran, o que subestima la seva capacitat per beneficiar-se d’altres teràpies.
  4. Medicalització de Problemes Socials o Existencials (Necessitat 4, 7): L’ansietat o l’insomni en la gent gran poden estar relacionats amb factors com la soledat, el dol, la por a la dependència o la pèrdua de rol social. Les BZD poden oferir un alleujament simptomàtic temporal, però no aborden aquestes causes de fons, contribuint a una medicalització del procés d’envelliment i del patiment existencial.
  5. Informació i Participació Deficients (Necessitat 3, 8): És possible que la informació sobre els riscos i beneficis no sigui comunicada de forma clara i adaptada a les capacitats cognitives o sensorials de la persona gran, o que no se l’involucri activament en la presa de decisions sobre el seu tractament.

El cas de la gent gran és, per tant, un poderós argument a favor de la necessitat urgent de replantejar l’atenció a la salut mental en aquesta etapa vital, promovent alternatives segures i eficaces (Necessitat 2, 10), facilitant la desprescripció acompanyada, millorant la formació dels professionals i adoptant un enfocament més holístic i menys medicalitzat (Necessitat 4, 7).

Taula 1: Consum de Benzodiazepines (BZD) en Països Seleccionats i la seva Interpretació a la Llum de les Necessitats No Cobertes

benzodiazepines a Girona

Notes Explicatives:

  • DDD: Dosi Diària Definida (Defined Daily Dose). Mètrica estandarditzada per l’OMS per comparar consum entre poblacions.
  • DID: DDD per 1000 habitants per dia (DDD per Inhabitant per Day). Permet comparar taxes de consum.
  • Prevalença: Percentatge de la població que reporta haver consumit la substància en un període determinat (segons l’estudi).
  • N05B: Codi ATC per a Ansiolítics (majoria BZD).
  • N05C: Codi ATC per a Hipnòtics i Sedants (inclou algunes BZD i Fàrmacs Z).
  • N05BA12: Codi ATC específic per a Alprazolam.
  • Interpretació (Relació amb Necessitats): Aquesta columna intenta connectar les dades observades amb les 10 necessitats no cobertes discutides prèviament a l’informe, oferint una capa d’anàlisi més profunda.
  • Limitacions: Recordar que aquestes dades representen una fotografia complexa. Les DDD no reflecteixen ús adequat vs. inadequat. La prevalença depèn de la metodologia de l’enquesta. Les tendències poden variar dins de cada país.

III. Tendències Generals del Consum d'Altres Medicaments Psicotròpics: L'Ombra de la Medicalització i la Recerca d'Alternatives

Mentre que les benzodiazepines presenten un panorama complex, altres classes de psicofàrmacs mostren tendències diferents, però igualment il·luminadores quan s’analitzen des de la perspectiva de les necessitats no cobertes en salut mental.

A. Antidepressius (N06A): Un Augment Exponencial que Planteja Interrogants Profunds

La tendència més clara i consistent observada a nivell internacional en les últimes dues dècades és l’augment espectacular i generalitzat del consum d’antidepressius (AD), principalment aquells classificats sota el codi ATC N06A. Les dades de l’OCDE són contundents:

  • Creixement Sostingut: El consum mitjà d’AD als països de l’OCDE gairebé es va duplicar entre 2000 i 2011 i va continuar augmentant gairebé un 50% addicional entre 2011 i 2021 (OECD, 2023a).
  • Augments Recents Accelerats: Fins i tot en el període més recent (2019-2021), coincidint parcialment amb la pandèmia de COVID-19, es va observar un augment mitjà addicional del 10% (OECD, 2023a).
  • Tendència Global: Aquesta tendència a l’alça s’observa en la gran majoria de països analitzats, tot i que amb diferents magnituds. Països com Islàndia (consum més alt el 2021), Portugal, Regne Unit, Canadà i Suècia mostren taxes de consum molt elevades (superant els 100 DDD/DID) (OECD, 2023a). Altres, com Xile, Corea, Letònia i Estònia, tot i partir de nivells més baixos, han experimentat augments particularment pronunciats (duplicant o triplicant el consum en una dècada) (OECD, 2023a). Portugal, per exemple, també confirma aquesta tendència creixent en estudis nacionals (Esteves et al., 2023; Monteiro et al., 2022).

 

Interpretació Crítica a la Llum de les Necessitats No Cobertes:

Si bé l’augment del consum d’AD pot reflectir aspectes positius com una major detecció i diagnòstic de la depressió i l’ansietat, una reducció de l’estigma associat a buscar ajuda, i la disponibilitat de fàrmacs amb perfils d’efectes secundaris percebuts com a més favorables (com els ISRS), una anàlisi crítica suggereix que aquest creixement exponencial està profundament influenciat per les necessitats no cobertes del sistema:

  1. Els AD com a Resposta Predominant a la Manca d’Accés Psicològic (Necessitat 1): En un sistema on l’accés a la teràpia psicològica a l’atenció primària és lent i difícil, els AD es converteixen sovint en la primera, i de vegades única, opció terapèutica oferta per a la depressió lleu o moderada, i fins i tot per a trastorns d’ansietat, tot i que les guies sovint recomanen la psicoteràpia com a tractament de primera línia o en combinació. La rapidesa relativa de la prescripció en comparació amb l’espera per a teràpia juga un paper crucial.
  2. Expansió de les Indicacions i Medicalització del Malestar Vital (Necessitat 4, 7): Hi ha un debat sobre si l’augment del consum d’AD reflecteix només una millor detecció de trastorns clínics, o també una «expansió diagnòstica» i una tendència a medicalitzar formes de patiment que abans es consideraven reaccions normals a les dificultats de la vida (dol, estrès laboral, problemes relacionals, dificultats socioeconòmiques) (Choudhury et al., 2015; Illich, 1975). Els AD poden estar sent utilitzats per gestionar el malestar derivat de determinants socials adversos (Necessitat 7), oferint un alleujament simptomàtic sense abordar les causes de fons. El model biomèdic dominant (Necessitat 4) facilita aquesta aproximació.
  3. La Prescripció a Llarg Termini Com a Norma Implícita: Tot i que l’eficàcia a llarg termini i la necessitat de manteniment indefinit són qüestions debatudes, la pràctica clínica sovint deriva cap a tractaments perllongats o indefinits, contribuint a l’augment acumulat del consum. La dificultat per retirar els AD (efectes de discontinuació) i la manca de seguiment adequat per revaluar la necessitat (Necessitat 5) poden perpetuar aquesta tendència.
  4. Influència de la Indústria Farmacèutica i la Promoció: Tot i que més regulada que en el passat, la promoció directa o indirecta de nous antidepressius i l’èmfasi en les explicacions biològiques de la depressió poden haver contribuït històricament a la seva acceptació i prescripció generalitzada.
  5. Manca d’Alternatives Comunitàries i de Suport Social (Necessitat 10): La debilitat de les xarxes de suport comunitari i la manca d’intervencions psicosocials accessibles poden deixar a les persones més aïllades i dependents de solucions individuals com la medicació per afrontar el seu malestar.

En conclusió, l’augment massiu del consum d’antidepressius, tot i tenir múltiples facetes, és un poderós indicador de com les limitacions estructurals del sistema (especialment la manca d’accés a teràpia psicològica i alternatives psicosocials) i la tendència a la medicalització del patiment configuren les respostes terapèutiques predominants. Això planteja seriosos interrogants sobre la sostenibilitat d’aquest model i la necessitat urgent de reequilibrar l’oferta terapèutica cap a opcions més diverses i integrades (Necessitat 1, 2, 4, 7, 10).

Taula 2: Augment Generalitzat del Consum d'Antidepressius (N06A) a l'OCDE: Un Indicador de Possibles Respostes Farmacològiques a Necessitats No Cobertes

benzos a Girona

Notes Explicatives:

  • DDD/1000/dia: Dosi Diària Definida (DDD) per 1000 habitants per dia. És la mètrica estàndard de l’OMS utilitzada aquí per comparar el volum de consum entre països.
  • Nivell Relatiu: Classificació qualitativa del consum (Molt Alt, Alt, Mitjà, Baix) basada en la posició aproximada del país dins les dades de l’OCDE per al 2021.
  • N/A (Consum 2021): Indica que el valor exacte de DDD/1000/dia per al 2021 no s’especificava al resum principal de la font (OECD, 2023a) per a aquest país, encara que sí que es destacava la tendència o el canvi percentual.
  • Font Principal: Totes les dades provenen de l’informe Health at a Glance de l’OCDE (2023a), llevat que s’indiqui explícitament una altra font per a informació addicional (com Park, 2024 per al context de Corea del Sud).
  • (*): Indica que els valors DDD/1000/dia per al 2021 són estimacions basades en dades d’anys immediatament anteriors i/o les tendències percentuals reportades a la font principal (OECD, 2023a).
  • (*): Referent a Espanya: el canvi percentual 2011-2021 (~+65%) s’ha estimat a partir de la base de dades completa OECD.Stat, complementant l’informe resumit.

 

B. Hipnòtics i Sedants (N05C): Tendències Mixtes i Possible Substitució

La classe N05C inclou tant algunes benzodiazepines amb indicació principal hipnòtica com els anomenats «fàrmacs Z» (zopiclona, zolpidem, zaleplon – N05CF). Les tendències aquí semblen menys uniformes que per als antidepressius:

  • Variabilitat entre Països: Mentre que Portugal, històricament un alt consumidor de la combinació N05B+N05C (Monteiro et al., 2022), va mostrar una tendència a la baixa específica per a N05C en un estudi (Esteves et al., 2023), altres dades suggereixen un panorama diferent.
  • Augment dels Fàrmacs Z?: L’estudi canadenc (Perlman et al., 2019) és particularment revelador, ja que va mostrar un augment estadísticament significatiu en totes les mesures (consum, prevalença, etc.) per als fàrmacs Z (majoritàriament zopiclona) entre 2001 i 2016, en contrast amb la tendència estable/decreixent de les BZD clàssiques.

 

Interpretació Crítica:

Aquestes tendències suggereixen diversos factors en joc:

  1. Possible Substitució de BZD per Fàrmacs Z: Els fàrmacs Z van ser introduïts com a alternatives a les BZD per a l’insomni, amb la percepció inicial (posteriorment qüestionada) de tenir un menor potencial d’abús i dependència. L’augment del seu consum (Perlman et al., 2019) podria reflectir una substitució parcial de les BZD clàssiques, impulsada per aquesta percepció o per preferències de prescripció. Tanmateix, els riscos associats als fàrmacs Z (dependència, efectes secundaris cognitius, amnèsia anterògrada, comportaments anòmals durant el son) són també significatius.
  2. La Persistència de la Necessitat d’Abordatges per a l’Insomni (Necessitat 2): Independentment de si es prescriuen BZD o fàrmacs Z, la demanda de tractament farmacològic per a l’insomni continua sent alta. Això subratlla, un cop més, la manca d’accés generalitzat a teràpies no farmacològiques basades en l’evidència per a l’insomni, com la Teràpia Cognitiu-Conductual per a l’Insomni (TCC-I), que és considerada el tractament de primera línia.
  3. Canvis en les Guies i Percepcions de Risc: L’evolució de les guies clíniques i la major conscienciació sobre els riscos de les BZD poden haver desplaçat la prescripció cap als fàrmacs Z, sense necessàriament resoldre el problema de la medicalització de l’insomni (Necessitat 4) o la manca d’alternatives (Necessitat 2).

 

C. Altres Psicotròpics (Estimulants, Antipsicòtics): Tendències Específiques i Preocupacions Emergents

  • Estimulants (N06B): S’observa preocupació per l’ús d’estimulants (com el metilfenidat) per millorar el rendiment acadèmic («study drugs»), especialment entre estudiants universitaris (Novak et al., 2014). Les estimacions de prevalença varien àmpliament. L’anàlisi d’aigües residuals s’utilitza per monitoritzar aquest ús (Novak et al., 2014). A Corea del Sud, s’informa de prescripcions creixents d’estimulants per a joves en un context d’augment de problemes de salut mental (Park, 2024). Aquest fenomen pot reflectir pressions socials i acadèmiques extremes, i planteja qüestions sobre la medicalització del rendiment (Necessitat 4, 7).
  • Antipsicòtics (N05A): Tot i que aquest informe no se centra en aquesta classe, s’esmenta el seu ús a llarg termini a Corea del Sud (Park, 2024). Caldria una anàlisi més detallada per avaluar les tendències de consum d’antipsicòtics (Inchauspe Aróstegui & Valverde Eizaguirre, 2017), incloent el seu ús creixent off-label per a condicions com l’insomni, l’ansietat o trastorns de conducta (Rodrigues et al., 2023; Tuncel, 2021), la qual cosa també podria estar relacionada amb la manca d’alternatives terapèutiques específiques o la dificultat en el maneig de casos complexos (Necessitat 2, 5, 10).
  • Altres Substàncies: L’informe de Corea del Sud (Park, 2024) també esmenta un augment preocupant en l’ús de Propofol (un anestèsic amb potencial d’abús, N01AX10) i altres substàncies controlades, reflectint possibles problemes més amplis d’ús indegut de medicaments amb potencial psicoactiu.

 

Conclusió Parcial de la Secció III:

Les tendències dins de la categoria més àmplia de psicotròpics no són monolítiques. El marcat augment dels antidepressius contrasta amb les tendències més mixtes dels hipnòtics/sedants i la complexitat de les BZD. Això subratlla la importància d’analitzar cada classe farmacològica per separat, però sempre interpretant les tendències a través del prisma de les necessitats no cobertes fonamentals del sistema de salut mental. L’augment generalitzat dels AD, en particular, suggereix un desequilibri sistèmic que afavoreix les solucions farmacològiques per sobre de les alternatives psicològiques i socials, apuntant directament a la necessitat crítica d’expandir l’accés a aquestes alternatives (Necessitat 1, 2, 10) i de replantejar el model d’atenció predominant (Necessitat 4, 7).

IV. Consum de Múltiples Substàncies: La Perillosa Sinergia entre Psicofàrmacs, Drogues Il·lícites i Mancances Sistèmiques

Un dels aspectes més preocupants i complexos de l’escenari actual del consum de substàncies psicoactives és la prevalença creixent del consum de múltiples substàncies (també conegut com a poli-consum), definit per l’EUDA com l’ús de dues o més substàncies psicoactives de forma simultània o seqüencial (EMCDDA, 2024a). Aquest fenomen involucra freqüentment la combinació de medicaments psicotròpics (especialment benzodiazepines) amb altres fàrmacs receptats, alcohol i/o drogues il·lícites. L’anàlisi d’aquesta tendència és crucial, ja que no només multiplica exponencialment els riscos per a la salut, sinó que també exposa de manera crua les interconnexions entre l’ús mèdic, l’ús indegut i les necessitats no cobertes.

A. Troballes Clau de l’EUDA i Altres Organismes

L’Informe Europeu sobre Drogues 2024 (EDR 2024) de l’EUDA (EMCDDA, 2024a) i altres fonts rellevants destaquen de forma consistent la importància i els perills del consum de múltiples substàncies:

  • Fenomen Comú i Preocupant: El poli-consum és identificat com un patró habitual entre les persones que consumeixen drogues a Europa, i no com una excepció (EMCDDA, 2024a).
  • Combinacions Específiques d’Alt Risc: Es posa especial èmfasi en la perillositat de certes combinacions, notablement:
    • Benzodiazepines + Opioides: Considerada una de les combinacions més letals per l’alt risc de depressió respiratòria (EMCDDA, n.d.-a; EMCDDA, 2024a; Perlman et al., 2019; Tiric, 2024).
    • Alcohol + Altres Depressors (incl. BZD): La combinació de múltiples depressors del sistema nerviós central (SNC) potencia la sedació, el deteriorament psicomotor i el risc de sobredosi (EMCDDA, n.d.-a; FRANK, n.d.; Rodrigues et al., 2023).
    • Estimulants (p.ex., Cocaïna) + Alcohol: Combinació comuna que produeix metabòlits tòxics (cocaetilè) i augmenta el risc cardiovascular i de comportaments impulsius (EMCDDA, 2024a).
    • Noves Substàncies Psicoactives (NSP) en Combinació: L’ús de NSP juntament amb drogues «clàssiques» o medicaments augmenta la imprevisibilitat dels efectes i els riscos.
  • Majors Riscos per a la Salut: El consum de múltiples substàncies s’associa a un risc significativament major de:
    • Sobredosi Mortal: La majoria de les morts per sobredosi a Europa impliquen la presència de múltiples substàncies, sent els opioides els més comuns, però sovint en combinació amb BZD, alcohol o altres drogues (EMCDDA, 2024a).
    • Intoxicacions No Mortals i Urgències Mèdiques: Augmenta la probabilitat de patir efectes adversos greus que requereixen atenció mèdica urgent (EUDA, n.d.-b; Lisbon Addictions, 2024).
    • Problemes de Salut Física i Mental Crònics: Major càrrega de morbiditat associada (problemes hepàtics, cardiovasculars, infeccions, trastorns mentals comòrbids).
    • Dependència Complexa: La dependència de múltiples substàncies és més difícil de tractar.
  • Complicacions per a les Intervencions: El poli-consum dificulta el diagnòstic, el tractament (p.ex., la resposta a la naloxona en sobredosis d’opioides pot ser menys efectiva si hi ha BZD implicades) i la prevenció (EMCDDA, 2024a).
  • Consum Involuntari (Adulteració): Un risc addicional prové del consum involuntari de múltiples substàncies quan les drogues adquirides al mercat il·lícit estan adulterades o barrejades sense el coneixement del consumidor (p.ex., fentanil o BZD potents en mostres d’heroïna o cocaïna) (EMCDDA, 2024a).

 

B. Connexions entre el Poli-consum i les Necessitats No Cobertes

El fenomen del consum de múltiples substàncies no pot entendre’s com un simple acte d’irresponsabilitat individual. Sovint està profundament arrelat en les mateixes necessitats no cobertes que impulsen l’ús problemàtic de substàncies individuals:

  1. Automedicació de Símptomes No Atesos (Necessitat 1, 2): Persones amb trastorns d’ansietat, depressió, insomni o TDAH no diagnosticats o inadequadament tractats pel sistema formal poden recórrer a la combinació de substàncies (p.ex., alcohol o cànnabis amb BZD obtingudes il·lícitament) en un intent desesperat per alleujar el seu patiment quan no troben alternatives accessibles o efectives.
  2. Gestió dels Efectes Secundaris o l’Abstinència d’Altres Substàncies: L’ús de BZD per «baixar» els efectes dels estimulants (FRANK, n.d.; Rodrigues et al., 2023) o per mitigar l’abstinència d’opioides (EMCDDA, n.d.-a) és un patró comú. Això reflecteix, en part, la manca de programes de tractament integrats i accessibles (Necessitat 10) que abordin la dependència de forma holística i ofereixin suport per gestionar els efectes secundaris i l’abstinència de manera segura.
  3. Manca d’Informació sobre Riscos d’Interacció (Necessitat 3): Una part del poli-consum pot deure’s al desconeixement dels greus riscos que comporta combinar certes substàncies, especialment medicaments receptats amb alcohol o altres drogues. Una informació més clara i accessible sobre aquestes interaccions per part dels professionals sanitaris i en campanyes de salut pública és crucial.
  4. Co-prescripció Problemàtica en un Sistema Fragmentat (Necessitat 6): La manca de coordinació entre diferents metges o nivells assistencials pot portar a situacions on un pacient rep prescripcions de diferents professionals (p.ex., opioides per al dolor per un especialista i BZD per a l’ansietat pel metge de capçalera) sense una avaluació adequada del risc combinat. Això és especialment rellevant en poblacions vulnerables com la gent gran (Tiric, 2024).
  5. El Poli-consum com a Símptoma de Malestar Social i Manca d’Oportunitats (Necessitat 7): En alguns contextos, el consum de múltiples substàncies pot ser una manifestació de desesperança, exclusió social, trauma o manca d’alternatives vitals. Abordar aquests determinants socials és fonamental per a una prevenció i tractament efectius, anant més enllà de l’enfocament purament farmacològic o individual (Necessitat 4).
  6. Dificultat en l’Abordatge Terapèutic Integral (Necessitat 10): El tractament de la dependència de múltiples substàncies requereix programes especialitzats, multidisciplinaris i sovint de llarga durada, que integrin intervencions farmacològiques, psicològiques i socials. La disponibilitat i accessibilitat d’aquests programes integrats és sovint insuficient.

 

C. Implicacions per a l’Avaluació del Risc i la Prevenció

  • Insuficiència de les Mètriques Estàndard: Les mètriques com la DDD per a una substància individual (p.ex., BZD) són totalment insuficients per avaluar el risc real per a la salut pública. Un consum moderat de BZD segons les DDD pot esdevenir extremadament perillós si es combina amb alcohol o opioides. Calen indicadors que capturin els patrons de consum combinat.
  • Necessitat d’Enfocaments Preventius Integrats: Les estratègies de prevenció i reducció de danys han d’abordar explícitament els riscos del poli-consum, proporcionant informació clara sobre interaccions perilloses i promovent alternatives més segures.
  • Importància dels Serveis de Baix Llindar i Reducció de Danys: Serveis com l’anàlisi de substàncies (drug checking), programes d’intercanvi de xeringues, i espais de consum supervisat poden jugar un rol crucial en la detecció de combinacions perilloses i en l’oferta d’informació i suport a poblacions d’alt risc.
  • Crucialitat de l’Atenció Integrada: És fonamental avançar cap a un model d’atenció veritablement integrat (Necessitat 6, 10) que abordi simultàniament els problemes de salut mental i les addiccions (patologia dual), considerant el context social de la persona (Necessitat 7) i fomentant la seva participació activa (Necessitat 8).

 

En definitiva, el consum de múltiples substàncies que involucren psicofàrmacs és un fenomen complex que amplifica els riscos inherents a cada substància i que, alhora, reflecteix i és agreujat per les mancances profundes del sistema d’atenció. Abordar aquest repte requereix anar més enllà de les intervencions focalitzades en una única substància i adoptar enfocaments integrals, coordinats i centrats en les necessitats reals de les persones.

V. Resums d'Informes i Estudis Clau: Evidències que Convergeixen en la Necessitat de Canvi

Aquesta secció sintetitza les aportacions fonamentals dels principals informes d’organismes internacionals i estudis acadèmics rellevants citats al llarg de l’anàlisi, destacant com les seves troballes convergeixen en assenyalar les tendències de consum preocupants i, implícita o explícitament, les necessitats no cobertes en el sistema de salut mental.

A. Informe Europeu sobre Drogues (EDR) 2024 i Materials Relacionats (EUDA/EMCDDA)

  • Fonts: (EMCDDA, 2024a, 2024c; EUDA, n.d.-a, n.d.-b, n.d.-c; Lisbon Addictions, 2024)
  • Enfocament Principal: Visió general de la situació i tendències de les drogues il·lícites a Europa (dades fins a finals 2023, principalment nacionals 2022).
  • Troballes Clau Rellevants per a Psicotròpics:
    • Èmfasi Crític en el Poli-consum: Identifica el consum de múltiples substàncies com un repte central, destacant les combinacions perilloses que sovint involucren medicaments receptats com les BZD juntament amb opioides, alcohol o estimulants (EMCDDA, 2024a). Això subratlla la permeabilitat entre ús mèdic, ús indegut i mercats il·lícits i la necessitat d’abordatges integrals (Necessitat 10).
    • BZD en Contextos de Risc: Menciona l’ús de BZD per consumidors problemàtics d’altres drogues (EMCDDA, n.d.-a), la seva presència en conductors, i la seva implicació (sovint amb altres substàncies) en morts per sobredosi (EMCDDA, 2024a). Això evidencia els danys reals associats i la possible fallida del sistema per oferir alternatives o tractaments adequats (Necessitat 2, 10).
    • Mercat Il·lícit i Noves Amenaces: Alerta sobre la circulació de ‘benzos del carrer’, falsificacions i la possible presència de BZD o opioides sintètics potents com a adulterants (EMCDDA, n.d.-a; EMCDDA, 2024a; FRANK, n.d.), augmentant els riscos per a consumidors desinformats (relacionat amb Necessitat 3).
    • Indicadors Clau d’Ús Indegut: Remet al Butlletí Estadístic per a dades quantitatives sobre Demanda de Tractament (TDI) per BZD (EMCDDA, 2024c) i Emergències Hospitalàries (Euro-DEN Plus) (Lisbon Addictions, 2024), que són mesures directes de l’ús problemàtic i els danys, reflectint les conseqüències de la manca d’alternatives, informació i suport (Necessitats 2, 3, 5, 10).
    • Noves Eines de Monitoratge: Destaca la importància de noves metodologies com les enquestes web (EWSD) (EMCDDA, n.d.-a; EUDA, n.d.-b) (que inclouen BZD i poden capturar ús no prescrit) i l’anàlisi d’aigües residuals (SCORE) (e.g., EMCDDA, 2024a; EUDA, n.d.-b; Novak et al., 2014; OECD Score Network, n.d.) per obtenir una imatge més completa del consum.

 

B. Panorama de la Salut (Health at a Glance) 2023 i Estadístiques de Salut (Health Statistics) de l’OCDE

  • Fonts: (Monteiro et al., 2022; OECD, 2023a, 2023b; OECD Health Statistics, n.d.; Rocha et al., 2022; WHO & OECD, 2023)
  • Enfocament Principal: Estadístiques comparatives sobre salut i sistemes sanitaris als països membres de l’OCDE.
  • Troballes Clau Rellevants per a Psicotròpics:
    • Evidència Sòlida de l’Augment Massiu d’Antidepressius (N06A): Proporciona les dades comparatives (DDD/DID) més robustes que documenten l’augment exponencial del consum d’AD en les últimes dues dècades en pràcticament tots els països membres (OECD, 2023a). Aquesta tendència, com s’ha discutit, planteja seriosos interrogants sobre la possible sobremedicalització (Necessitat 4) i la manca d’accés a alternatives psicològiques (Necessitat 1, 2).
    • Dades sobre Ansiolítics (N05B) i Hipnòtics/Sedants (N05C): Conté dades comparatives per a aquestes classes (e.g., Ferreira et al., 2020; FPS Health Belgium, 2023; Monteiro et al., 2022; OECD, 2023a), que han permès identificar països amb consums històricament alts (p. ex., Portugal, Espanya). L’anàlisi d’aquestes dades, juntament amb estudis nacionals, suggereix tendències més heterogènies que per als AD, però confirma la magnitud del consum d’aquests fàrmacs amb potencial de dependència, relacionat amb la manca d’alternatives per a l’ansietat/insomni (Necessitat 2) i les dificultats en la gestió clínica (Necessitat 5).
    • Context del Sistema Sanitari: Les dades de l’OCDE també ofereixen informació sobre recursos sanitaris, despesa farmacèutica (Shega & Patel, 2024) i altres indicadors que ajuden a contextualitzar les tendències de consum dins de les característiques de cada sistema nacional.

 

C. Estudis Acadèmics i Informes Nacionals Específics

  • Fonts: (e.g., Choudhury et al., 2015; Esteves et al., 2023; Ferreira et al., 2020; Hoffman et al., 2024; Monteiro et al., 2022; Novak et al., 2014; Park, 2024; Perlman et al., 2019; Rocha et al., 2022; Rodrigues et al., 2023; Simões et al., 2022; Tibério et al., 2024; Tiric, 2024; Tuncel, 2021; Verdoux et al., 2002) (Selecció representativa)
  • Enfocament Principal: Anàlisis detallades de tendències en països o regions específiques, ús en poblacions particulars, o sobre aspectes concrets del consum.
  • Troballes Clau Rellevants:
    • Estudis Portuguesos: (Esteves et al., 2023; Ferreira et al., 2020; Monteiro et al., 2022; Rocha et al., 2022; Simões et al., 2022; Tibério et al., 2024) Documenten l’alt consum històric de BZD, els esforços recents per reduir-lo (amb èxit parcial o estabilització), l’impacte de la pandèmia, i l’elevada prevalença d’ús, especialment en gent gran. Confirmen la complexitat del problema i la influència de les polítiques sanitàries, però també la persistència de l’ús malgrat els riscos, apuntant a necessitats no resoltes (Necessitat 2, 3, 5). També mostren l’augment paral·lel d’AD (Esteves et al., 2023; Monteiro et al., 2022).
    • Estudi Canadenc: (Perlman et al., 2019) Revela la divergència entre BZD (estables/decreixents) i Fàrmacs Z (creixents), suggerint un possible efecte de substitució i la persistència de la demanda de tractament farmacològic per a l’insomni, probablement per manca d’alternatives com la TCC-I (Necessitat 2). També destaca l’augment de la intensitat de la dosi de BZD i la co-prescripció amb opioides.
    • Informes sobre Ús en Poblacions Específiques: (Gent Gran (Tiric, 2024), Estudiants (Novak et al., 2014)) Alerten sobre els riscos particulars en certs grups. L’article sobre Romania (Tiric, 2024) emfatitza l’ús excessiu de BZD (sovint amb opioides) en gent gran, relacionant-ho amb la gestió de la comorbiditat en un context de possibles mancances assistencials (Necessitat 2, 5, 10). L’estudi sobre estudiants (Novak et al., 2014) apunta a la pressió per al rendiment i la medicalització (Necessitat 4, 7).
    • Estudis sobre Poli-consum i Riscos: (EMCDDA, n.d.-a; FRANK, n.d.; Rodrigues et al., 2023; Tiric, 2024) Confirmen la perillositat de combinar BZD amb altres depressors (opioides, alcohol) i el seu ús per gestionar efectes d’estimulants, evidenciant la necessitat d’abordatges integrats i de reducció de danys (Necessitat 10).
    • Estudis sobre Medicalització i Determinants Socials: (Choudhury et al., 2015; Park, 2024; Valls-Llobet & Loio, 2014; Vieira, 2002) Analitzen com els factors socials, culturals i econòmics influeixen en el diagnòstic i tractament psiquiàtric, i com la medicació pot esdevenir una forma de gestionar el malestar social o adaptar-se a les pressions de l’entorn (Necessitat 4, 7). L’informe sobre Corea (Park, 2024) és un exemple recent d’aquesta dinàmica.
    • Estudis sobre Percepcions i Experiències: (Allué, 2013; Federació Veus, n.d.; Fireweed Collective, n.d.; Leal Rubio, 2006, 2009; Salut Mental Catalunya & Federació Veus, n.d.; Tomé, 2014) Aporten la perspectiva crucial dels usuaris i professionals, destacant la importància de la relació terapèutica, la informació, la presa de decisions compartida (Necessitat 8), i els reptes de la coerció (AEN, 2017) o les pràctiques institucionals (Necessitat 5).

 

D. Guies Clíniques i Documents de Consens (p.ex., AEN)

  • Fonts: (AEN, 2017; Inchauspe Aróstegui & Valverde Eizaguirre, 2017)
  • Enfocament Principal: Establir recomanacions basades en l’evidència per a la pràctica clínica i abordar qüestions ètiques i de drets.
  • Troballes Clau Rellevants:
    • Recomanacions Restrictives per a BZD: Consistentment, les guies advoquen per un ús a curt termini de les BZD, alertant sobre els riscos de dependència, tolerància i efectes adversos amb l’ús prolongat. Aquesta clara posició científica contrasta amb la pràctica clínica real, evidenciant una bretxa significativa probablement causada per les pressions i mancances del sistema (Necessitat 1, 2, 5).
    • Èmfasi en Alternatives No Farmacològiques: Promouen les intervencions psicològiques (com la TCC) com a tractament de primera línia per a molts trastorns d’ansietat, depressió o insomni, reconeixent la seva eficàcia i menor risc a llarg termini (reforçant Necessitat 2, 10).
    • Importància de la Informació i la Presa de Decisions Compartida: Subratllen l’obligació ètica i legal d’informar adequadament els pacients sobre les opcions de tractament, els riscos i beneficis, i de fomentar la seva participació activa en les decisions (Necessitat 3, 8).
    • Crítica a la Coerció i Foment de l’Autonomia: Documents com els de l’AEN (2017) aborden críticament les pràctiques coercitives en salut mental i promouen el respecte a l’autonomia i els drets dels usuaris.

 

Conclusió Parcial de la Secció V:

La revisió dels informes i estudis clau mostra una notable convergència d’evidències. Les dades quantitatives de l’EUDA i l’OCDE documenten tendències preocupants (augment massiu d’AD, ús elevat i problemàtic de BZD, prevalença del poli-consum). Els estudis nacionals i acadèmics confirmen aquestes tendències a nivell local, exploren les seves causes i conseqüències en poblacions específiques, i comencen a analitzar el paper dels factors socials i sistèmics. Les guies clíniques i els documents de consens estableixen clarament les bones pràctiques recomanades (ús limitat de BZD, priorització d’alternatives no farmacològiques, informació, autonomia), però la seva implementació efectiva xoca amb la realitat d’uns sistemes sovint desbordats, fragmentats i amb recursos insuficients per cobrir les necessitats fonamentals aquí analitzades. Aquesta discrepància entre l’evidència, les recomanacions i la pràctica real és el terreny on es fa palesa la necessitat urgent d’innovació i canvi.

VI. Síntesi, Conclusió i Implicacions Estratègiques: La Necessitat Imperativa d'Innovació Terapèutica

A.    Síntesi General: Les Tendències de Consum com a Reflex Inequívoc de les Necessitats No Cobertes

L’anàlisi crítica realitzada al llarg d’aquest informe transcendeix una mera descripció de les tendències de consum de medicaments psicotròpics a Europa i a nivell mundial.

En interpretar les dades quantitatives a través del marc conceptual de les deu necessitats fonamentals no cobertes en salut mental, emergeix una conclusió inequívoca: els patrons de consum observats són, en gran mesura, símptomes visibles i conseqüències directes de mancances estructurals profundes i persistents en els sistemes d’atenció sanitària.

  • L’augment exponencial i generalitzat del consum d’antidepressius (N06A) (OECD, 2023a), si bé pot tenir components positius relacionats amb una major detecció, sembla estar fortament impulsat per la dificultat crònica d’accedir a alternatives terapèutiques psicològiques oportunes (Necessitat 1, 2), per la prevalença d’un model biomèdic que tendeix a medicalitzar el malestar (Necessitat 4) (Illich, 1975), inclòs aquell amb arrels socials (Necessitat 7) (Valls- Llobet & Loio, 2014), i per la pressió assistencial que afavoreix respostes farmacològiques ràpides (Necessitat 5).

  • Pel que fa a les benzodiazepines (N05B/N05C), tot i les tendències de prescripció (DDD) més heterogènies (Esteves et al., 2023; Monteiro et al., 2022; Perlman et al., 2019), els indicadors d’ús indegut, dependència i danys associats continuen sent alarmants (EMCDDA, n.d.-a; EMCDDA, 2024c; EUDA, n.d.-b; FRANK, n.d.; Lisbon Addictions, 2024; Tiric, 2024). Aquesta persistència està intrínsecament lligada a la manca d’alternatives efectives i accessibles per a l’ansietat i l’insomni (Necessitat 2), a una informació insuficient sobre els riscos a llarg termini (Necessitat 3), a les dificultats inherents a la desprescripció dins un sistema saturat (Necessitat 5, 9), i a la seva problemàtica utilització en poblacions vulnerables (gent gran) (Monteiro et al., 2022; Tiric, 2024; Verdoux et al., 2002) i en patrons de poli-consum (EMCDDA, 2024a).

  • El fenomen del poli-consum (EMCDDA, 2024a), sovint involucrant psicofàrmacs, accentua els riscos i reflecteix una fallida del sistema en oferir una atenció coordinada (Necessitat 6) (Leal Rubio, 2006) i abordatges veritablement integrats i holístics (Necessitat 10) que considerin la persona en la seva totalitat i el seu context.

En conjunt, l’anàlisi revela una bretxa preocupant entre les recomanacions basades en l’evidència (que advoquen per la psicoteràpia com a primera línia per a molts trastorns, l’ús limitat de BZD, la informació i la participació del pacient) i la realitat de la pràctica clínica quotidiana, condicionada per les limitacions estructurals i les necessitats no cobertes. Aquesta discrepància no només genera costos sanitaris i socials elevats, sinó que, sobretot, implica un patiment evitable per a milions de persones.

B.    Conclusió Fonamental: La Urgència d’un Canvi de Paradigma i la Necessitat d’Innovació

La conclusió central d’aquest informe és que abordar eficaçment els reptes associats al consum de psicofàrmacs requereix anar més enllà de simples ajustos en les pautes de prescripció. És necessari un canvi de paradigma en l’atenció a la salut mental que posi el focus en:

  • Prioritzar i garantir l’accés equitatiu i oportú a intervencions psicològiques i psicosocials basades en l’evidència (Abordant Necessitats 1, 2, 10).

  • Promoure activament la desmedicalització del malestar comú i abordar els determinants socials de la salut mental (Abordant Necessitats 4, 7).

  • Fomentar una cultura de presa de decisions compartida, basada en informació clara, completa i comprensible (Abordant Necessitats 3, 8).

  • Invertir en recursos humans i millorar les condicions laborals dels professionals per permetre una atenció de qualitat, personalitzada i amb continuïtat (Abordant Necessitats 5, 9).

  • Desenvolupar sistemes d’atenció veritablement integrats i coordinats entre nivells i disciplines (Abordant Necessitat 6).

Aquest canvi de paradigma no es produirà espontàniament. Requereix una voluntat política ferma, una reassignació de recursos i, fonamentalment, la consolidació i visibilització de models d’atenció que ja estan superant algunes de les barreres actuals.

C.    El Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona : Una Resposta Real i Basada en l’Evidència als Reptes Documentats

És en aquest context de necessitat urgent de canvi on la proposta de valor del Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona adquireix una rellevància estratègica fonamental. En oferir un accés directe i humà a teràpia psicològica de qualitat, personalitzada i eficient, el nostre centre no es presenta com un recurs aïllat, sinó com un model que aborda directament diverses de les necessitats no cobertes crítiques identificades en aquest informe:

  • Abordatge Directe de la Manca d’Accés (Necessitat 1): El Centre redueix les barreres per accedir a l’atenció psicològica, oferint una alternativa viable a les llargues llistes d’espera del sistema públic amb la flexibilitat de les sessions presencials i online, facilitant una intervenció més primerenca.

  • Provisió d’Alternatives No Farmacològiques Efectives (Necessitat 2, 10): Oferim una opció terapèutica basada en l’evidència (teràpia cognitiu-constructivista, TCC) com a alternativa o complement a la medicació, alineant-nos amb les recomanacions de les guies clíniques i les preferències de molts pacients.

  • Millora de la Informació i l’Empoderament del Pacient (Necessitat 3, 8): Mitjançant la nostra trucada informativa gratuïta i un procés transparent, fomentem que els usuaris comprenguin millor la seva situació i participin activament en la seva recuperació, prenent decisions informades.

  • Contribuint a la Desmedicalització i a un Enfocament Holístic (Necessitat 4, 7): En facilitar l’accés a la teràpia psicològica a Girona, el nostre centre ajuda a contrarestar la tendència a la sobremedicalització, oferint eines per abordar el malestar des d’una perspectiva més àmplia que la purament farmacològica.

  • Suport als Professionals i Atenció de Qualitat (Necessitat 5, 9): Com a centre privat, garantim un entorn de treball que permet als nostres psicòlegs oferir un seguiment personalitzat i amb continuïtat, sense la saturació del sistema públic, la qual cosa es tradueix en una atenció de major qualitat.

  • Coordinació i Continuïtat (Necessitat 6): Fomentem una comunicació fluida i, amb el consentiment del pacient, podem coordinar-nos amb altres professionals (metges de capçalera, psiquiatres) per garantir una atenció integral i coordinada.

Dins de les nostres consultes, trobaràs un espai de cura real que aborda directament les necessitats identificades en aquest informe: oferim accés a teràpia sense llargues esperes, proporcionem alternatives provades a la medicació, empoderem els nostres clients amb informació i eines, i treballem des d’un enfocament integral que contraresta la tendència a la sobremedicalització. 

Per tant, el Centre de Psicologia Jaume Primer no és només un proveïdor de serveis; és un exemple pràctic d’un model d’atenció alineat amb l’evidència científica i les necessitats reals de la població. La seva consolidació i creixement representen una oportunitat per contribuir positivament al necessari canvi de paradigma en l’atenció a la salut mental a Girona.

D.    Limitacions de l’Anàlisi i Perspectives Futures

Es reitera el desfasament temporal de les dades oficials completes; les xifres de consum de 2024-2025 només estaran disponibles en informes consolidats més endavant. L’impacte total de la pandèmia de COVID-19 i les seves conseqüències a llarg termini sobre la salut mental i el consum de psicofàrmacs encara s’està avaluant. Els resultats futurs d’enquestes com l’EWSD 2024 (EUDA, n.d.-b) i l’anàlisi continuada de múltiples indicadors seran essencials per monitoritzar l’evolució d’aquesta complexa situació.
És crucial que futures investigacions continuïn explorant la interrelació entre les tendències de consum, les pràctiques clíniques, les polítiques sanitàries i els determinants socials, així com avaluant rigorosament l’eficàcia i l’impacte real de models d’atenció com els que ofereix el Centre de Psicologia Jaume Primer en la millora de la salut mental.

En resum, aquest informe conclou que les tendències actuals en el consum de medicaments psicotròpics reflecteixen una crisi subjacent en l’atenció a la salut mental, caracteritzada per necessitats no cobertes fonamentals. La solució no rau únicament en la gestió farmacològica, sinó en la implementació valenta i decidida d’alternatives terapèutiques accessibles i centrades en la persona. El Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona es presenta com una peça clau i un model a seguir en aquesta necessària transformació.

VII. Bibliografia

Allué, M. (2013). El paciente inquieto. Edicions Bellaterra.

Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN). (2017). Coerción y salud mental. Revisando las prácticas de coerción en la atención a las personas que utilizan los servicios de salud mental (Cuadernos técnicos 20). AEN.

Australian Drug Foundation (ADF). (n.d.). Benzodiazepines. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://adf.org.au/drug-facts/benzodiazepines/

Choudhury, S., McKinney, K. A., & Kirmayer, L. J. (2015). “Learning how to deal with feelings differently”: Psychotropic medications as vehicles of socialization in adolescence. Social Science & Medicine, 143, 311–319. https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2015.08.021

Comitè de Bioètica de Catalunya. (2018). Respecte a les decisions anticipades de la persona amb un trastorn mental. Generalitat de Catalunya. 
https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/bioetica/documents/arxiu/doc_vol_anticip_salut_mental_cat.pdf

Esteves, S., Domingues, H., Martins, S., Jones, H. E., Duarte, J., & Ornelas, J. (2023). The use of psychotropic medication in a representative sample of the adult population in Europe: A scoping review. European Journal of Public Health, 33(1), 93–101. https://doi.org/10.1093/eurpub/ckac171

European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA). (n.d.-a). Benzodiazepines drug profile. European Union Drugs Agency (EUDA). Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.euda.europa.eu/publications/drug-profiles/benzodiazepines_en

European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA). (2024a). European Drug Report 2024: Trends and Developments. Publications Office of the European Union. https://www.euda.europa.eu/publications/european-drug-report/2024_en

European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA). (2024c). Statistical Bulletin 2024: Treatment demand indicator (TDI) – Benzodiazepines as primary drug. European Union Drugs Agency (EUDA). Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.euda.europa.eu/data/stats2024/tdi_en

European Union Drugs Agency (EUDA). (n.d.-b). European Web Survey on Drugs (EWSD). Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.euda.europa.eu/activities/european-web-survey-drugs_en

European Union Drugs Agency (EUDA). (n.d.-c). Statistical Bulletin 2024. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.euda.europa.eu/data/stats2024_en

Eurostat. (2024, juliol). Mental health and related issues statistics. Statistics Explained. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Mental_health_and_related_issues_statistics

Federació Veus. (n.d.). Guia de drets. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://veus.cat/es/derechos/

Ferreira, P., Machado-Alves, M., & Santana, R. (2020). Use of benzodiazepines in Portugal and other European countries. Acta Médica Portuguesa, 33(11), 759–769. https://doi.org/10.20344/amp.13694

Ferreira, T. G. R. (2023). Consumo de Ansiolíticos e Hipnóticos na Ars-Lvt: Caracterização e Fatores Associados [Tesi de màster no publicada]. Universidade Nova de Lisboa. https://run.unl.pt/handle/10362/154470

Fireweed Collective (anteriorment The Icarus Project). (n.d.). Guides and resources. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://fireweedcollective.org/resources/

FPS Health Belgium. (2023, March 22). Consumption trends of medicines in Belgium and Europe [Diapositives de presentació]. FPS Health, Food Chain Safety and Environment. https://www.health.belgium.be/sites/default/files/uploads/fields/fpshealth_theme_file/22_03_2023_-_philip_haywood.pdf

FRANK. (n.d.). Benzodiazepines. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.talktofrank.com/drug/benzodiazepines

Hoffman, R. S., Alipour, A., Ordak, M., Lee, J. Y., Garlich, F. M., Torabi, R., Okoli, G. N., Akhondzadeh, S., Ghaleiha, A., Keshavarzi, A., Sadeghi, M., Motavalian, A., Akhondzadeh, M., Brand, M., & Brand, S. (2024). Cultural dimensions and anxiolytic drug consumption: Insights from Hofstede’s 6-D model and correlation analysis in 32 European countries. Psychiatria Danubina, 36(1), 58–67. https://hrcak.srce.hr/file/398588

Illich, I. (1975). Medical nemesis: The expropriation of health. Pantheon Books.

Inchauspe Aróstegui, J. A., & Valverde Eizaguirre, M. A. (2017). El uso de antipsicóticos en la psicosis (Cuadernos técnicos AEN 18). Asociación Española de Neuropsiquiatría.

Leal Rubio, J. (2006). La relación en los cuidados y el trabajo en red en salud mental. En J. Leal Rubio & A. Escudero Nafs (Coords.), La continuidad de cuidados y el trabajo en red en salud mental (pp. 27–60). Asociación Española de Neuropsiquiatría – Estudios.

Leal Rubio, J. (2009). La supervisión en el trabajo con pacientes graves: Instituciones, equipos y profesionales. Asociación Española de Neuropsiquiatría.

Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica. Boletín Oficial del Estado, 274, de 15 de noviembre de 2002, 40126-40132. https://www.boe.es/eli/es/l/2002/11/14/41

Lisbon Addictions. (2024). Data collection on acute drug toxicity using the Euro-DEN Plus model in countries bordering the EU [Resum de presentació en conferència]. Lisbon Addictions 2024 Conference, Lisboa, Portugal. https://www.lisbonaddictions.eu/lisbon-addictions-2024/presentations/data-collection-acute-drug-toxicity-using-euro-den-plus-model-countries-bordering

Lochbrunner, S. (2016). Verordnungsentwicklung ausgewählter psychotroper Arzneistoffe: Eine Analyse auf Basis von GKV-Routinedaten der Jahre 2000 bis 2011 [Tesi doctoral, Ludwig-Maximilians-Universität München]. LMU edoc Server. https://edoc.ub.uni-muenchen.de/19663/

Monteiro, A. F., Gonçalves, J., & Alves da Costa, F. (2022). Consumption trends of antidepressants, anxiolytics, sedatives, and hypnotics in a European country (2000-2020). International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(4), 2298. https://doi.org/10.3390/ijerph19042298

Novak, C., Hearn, L., Koomar, S., Pemberton, T., & Solis, J. M. (2014). Psychostimulant use among college students during periods of high and low stress: An interdisciplinary approach utilizing both self-report and unobtrusive chemical sample data. Addictive Behaviors, 39(5), 919–925. https://doi.org/10.1016/j.addbeh.2014.02.014

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (n.d.-a). OECD Data Explorer. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://data-explorer.oecd.org/

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (n.d.-b). OECD Health Statistics [Base de dades]. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.oecd.org/en/data/datasets/oecd-health-statistics.html

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (n.d.-c). OECD Health Data 2024 Questionnaire – Definitions. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.oecd.org/els/health-systems/OECD-Health-Data-2024-Questionnaire-DEFINITIONS.pdf

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (n.d.-d). OECD Project on wastewater analysis to track illicit drug use. Recuperat el 26 de juliol de 2024, de https://www.oecd.org/chemicalsafety/risk-management/oecd-project-on-wastewater-treatment.htm

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (2023a). Health at a Glance: Europe 2022 – State of Health in the EU Cycle. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/c95a3077-en

Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (2023b). Health at a Glance 2023: OECD Indicators. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/7a7afb35-en

Park, J. Y. (2024, April 1). Behind the smiles: Mental health in South Korea’s high-pressure society. Mad in America. https://www.madinamerica.com/2024/04/behind-the-smiles-mental-health-in-south-koreas-high-pressure-society/

Perlman, C. M., McMartin, K., & Seitz, D. (2019). Novel measures of benzodiazepine and Z-drug utilisation trends in a Canadian provincial adult population, 2001–2016. BMJ Open, 9(1), e024018. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2018-024018

Rocha, V., Jesus, C., Pinto, R., Coelho, L., Soares, S., & Lapão, L. V. (2022). Trends and geographic variabilities in benzodiazepines prescription in primary care to older adults: A 3-year population-based ecological study in Portugal. Nursing Reports, 12(3), 615–625. https://doi.org/10.3390/nursrep12030067

Rodrigues, B. S., Correia, M., & Souza, L. (2023). Off-label use of psychotropic drugs by physicians in Brazil: An analysis of the prevalence of the practice based on medical prescription data between 2018 and 2022. PLOS ONE, 18(11), e0294680. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0294680

Salut Mental Catalunya & Federació Veus. (n.d.). Manual per a la recuperació i autogestió del benestar. Activa’t per la Salut Mental. Activa’t per la Salut Mental. http://www.activament.org/wp-content/uploads/2018/11/Ma-nual-per-a-la-Recuperaci%C3%B3-i-lAutogesti%C3%B3-del-Benes-tar.pdf

Shega, A., & Patel, N. (2024). Forecasting pharmaceutical expenditure in Europe: A systematic review. PLoS ONE, 19(4), e0299757. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0299757

Simões, P., Augusto, M., Santos, C., Pedro, A. B., Santos, P., & Mendes, Z. (2022). Prescribing patterns of alprazolam in Portugal: A nationwide drug utilization study (2019–2021). Pharmacy, 10(4), 92. https://doi.org/10.3390/pharmacy10040092

Tibério, M. P. S., Costa, S., Cavaco, A., & Znanstveni Članki, I. (2024). Consumption of benzodiazepines and z-drugs in the lisbon and tagus valley region, portugal: A retrospective observational study based on electronic medical records. Zdravstveno Varstvo, 63(3), 171–180. https://doi.org/10.2478/sjph-2024-0021

Tiric, G. (2024). Excessive use of benzodiazepines among the elderly population: A major public health problem. Journal of Research in Innovative Social Sciences, 1(1), 1–7. https://jriss.4ader.ro/wp-content/uploads/2024/04/first-page.pdf

Törő, K., Marin, L., Győrffy, S., & Keller, É. (2016). The circumstances and characteristics of fatal falls in Victoria, Australia: A descriptive study. Romanian Journal of Legal Medicine, 24(2), 100–104. https://doi.org/10.4323/rjlm.2016.100

Tuncel, O. (2021, March). Demand Effects of Off-Label Drug Prescribing [Document de treball]. Terry College of Business, University of Georgia. https://bfi.uchicago.edu/wp-content/uploads/Tuncel_off_label.pdf

Valls-Llobet, C., & Loio, N. (2014). ¿Todas locas….o un gran negocio? Mujeres y Salud, 36, 22–24.

Verdoux, H., Lagnaoui, R., & Begaud, B. (2002). Long-term benzodiazepine use and cognitive decline in the elderly: The Epidemiology of Vascular Aging Study. Dementia and Geriatric Cognitive Disorders, 13(3), 163–169. https://doi.org/10.1159/000048655

Vieira, M. (2002). A medicalização do corpo feminino. Editora FIOCRUZ.

World Health Organization (WHO) Regional Office for Europe & Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD). (2023). Health at a Glance: Europe 2022 – State of Health in the EU Cycle. WHO. https://iris.who.int/handle/10665/376116

© 2025 Centre de Psicologia Jaume Primer – Psicòlegs Girona.

Escrit per Dina Rahwan Khdair. Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d‘aquest contingut sense autorització expressa.

Dina Rahwan Khdair

Psicòloga Col. 26.978 i fundadora del Centre de Psicologia Jaume Primer.

Contacta i demana la teva primera cita
  • INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
  • Responsable del tractament: DINA RAHWAN KHDAIR
  • Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l'Usuari i, si ens autoritza, l'enviament de newsletters, comunicacions comercials i promocions.
  • Legitimació del tractament: Interès legítim i consentiment de l'interessat/da.
  • Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d'obligacions legals.
  • Destinataris: Prestadors de serveis o col·laboradors.
  • Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets:
  • Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra  Política de Privacitat.
  • INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES
  • Responsable del tractament: DINA RAHWAN KHDAIR
  • Finalitat del tractament: Mantenir una relació amb l'Usuari i, si ens autoritza, l'enviament de newsletters, comunicacions comercials i promocions.
  • Legitimació del tractament: Interès legítim i consentiment de l'interessat/da.
  • Conservació de les dades: Es conservaran durant el temps que hi hagi un interès mutu o durant el temps que sigui necessari per al compliment d'obligacions legals.
  • Destinataris: Prestadors de serveis o col·laboradors.
  • Drets: Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. Dades de contacte per exercir els teus drets:
  • Informació addicional: Podeu trobar més informació a la nostra  Política de Privacitat.
Facebook Twitter Youtube

Últims articles

Vine i parla amb nosaltres

Pàgina de contacte