La capsa de sorra en psicologia infantil: com hi treballem i per què
Hi ha infants que no comencen explicant què els passa. De vegades, primer construeixen un món: una casa, un camí, un animal que vigila. La sorra i les miniatures obren una altra via d’expressió, sempre dins d’un procés terapèutic.
La capsa de sorra en psicologia infantil és un recurs terapèutic que permet a l’infant crear escenes amb sorra i miniatures per expressar experiències, emocions o conflictes que encara li costa posar en paraules. Al Centre de Psicologia Jaume Primer la fem servir presencialment a Girona dins d’un procés de psicoteràpia individualitzat, no com una activitat aïllada ni com una prova per «llegir» l’infant.
Si et preguntes si podria ser útil per al teu fill o filla, aquí hi trobaràs una explicació clara: què és, com pot ser una sessió, per què la fem servir, quines són les seves limitacions i quin paper hi tenen els pares, les mares i els cuidadors.
La capsa de sorra ofereix un mitjà de joc i d’expressió simbòlica. No diagnostica per si sola, no té un diccionari fix de símbols i no substitueix una avaluació psicològica. El seu valor depèn de com s’integra en la relació terapèutica i en els objectius de cada procés.
Què és la capsa de sorra? Sandtray i sandplay
Quan parlem de capsa de sorra o de joc de sorra, com també se sol anomenar, ens referim a una safata amb sorra i a una col·lecció de miniatures: persones, animals, cases, arbres, ponts, criatures fantàstiques i objectes quotidians. L’infant hi pot crear escenes, mons o històries, sovint sense necessitat de parlar gaire.
En la literatura professional hi ha dos termes relacionats, però no sempre equivalents. Sandtray therapy és un terme ampli per a l’ús terapèutic de la safata de sorra dins de diferents enfocaments, amb propostes més obertes o més guiades. Sandplay therapy designa un model més concret, desenvolupat per Dora Kalff dins d’un marc d’arrel junguiana, que posa l’accent en un «espai lliure i protegit»1,2.
Al Centre, la fem servir sobretot com a recurs dins de la psicoteràpia infantil. Això vol dir que l’eina no ho és tot: també compten l’avaluació inicial, els objectius, la relació amb el professional, el treball amb la família i la revisió del procés.
Com és una sessió amb capsa de sorra al nostre centre de Girona?
No hi ha dues sessions idèntiques. L’edat, el motiu de consulta, la manera de jugar i el moment del procés hi canvien la proposta. Tot i així, aquests elements ens ajuden a entendre com hi treballem:
- Primer, seguretat i elecció.Preparem un espai acollidor i presentem la sorra com una possibilitat, mai com una obligació. Si l’infant prefereix dibuixar, parlar o explorar una altra mena de joc, respectem aquest punt de partida.
- Temps per construir l’escena.L’infant tria figures, les col·loca, remena la sorra o hi obre camins. Segons l’objectiu terapèutic, la proposta pot ser completament oberta o contenir una invitació senzilla, sense buscar una escena «correcta».
- Acompanyament sense interrogatori.El professional observa i acompanya amb presència atenta. De vegades espera; de vegades formula una pregunta o ajuda a posar paraules a allò que està passant. No cal comentar-ho tot ni respondre un qüestionari.
- El significat el construeix l’infant.Si li és útil, podem mirar junts l’escena i explorar què hi passa, què necessita un personatge o com s’hi sent. No li imposem la nostra interpretació ni atribuïm un significat universal a una figura.
- Integració en el procés global.El que apareix es connecta amb els objectius de la teràpia i amb l’evolució de l’infant. En altres moments podem combinar-ho amb conversa, contes, dibuix o orientació a la família.
No cal que l’infant sàpiga explicar el motiu de consulta, faci una escena elaborada ni parli del que li fa mal. I si no vol tocar la sorra, també és una resposta legítima que ens ajuda a trobar una altra manera d’acompanyar-lo.
Per què la sorra i les miniatures poden facilitar l’expressió?
El joc ofereix una via d’accés a l’experiència. Molts infants no expliquen directament que estan preocupats, tristos o confosos. Amb el joc poden representar relacions, distàncies, perills, protecció o canvis. La teràpia de joc parteix precisament d’aquest mitjà d’expressió i d’exploració3.
Les figures permeten crear una certa distància. Parlar d’un personatge que té por no és el mateix que respondre «de què tens por, tu?». Aquesta distància simbòlica pot facilitar que una experiència difícil es pugui mirar sense envair l’infant. La literatura sobre sorra i trauma descriu aquesta manera gradual de construir relats5,7.
El material és concret i tàctil. Tocar la sorra, moure figures i transformar l’espai pot resultar accessible i atractiu per a alguns infants. Per a d’altres, no tant. Per això el medi s’adapta a la persona, i no a la inversa.
La relació terapèutica segueix sent el centre. La sorra no actua sola. El fet que l’infant pugui crear amb llibertat, sentir-se respectat i no haver de defensar la seva escena forma part del marc que dona sentit al treball2.
No busquem endevinar què vol dir cada figura. Busquem comprendre què està construint l’infant i què necessita, al seu ritme.
En quines dificultats pot integrar-se?
La capsa de sorra no és un tractament per a un diagnòstic concret. És una eina que pot formar part d’un pla més ampli de psicologia infantil, quan l’avaluació indica que encaixa amb l’infant i amb els objectius.
- Ansietat i pors: preocupacions, dificultats de separació o temors que costen d’explicar.
- Canvis vitals i dol: una separació, un trasllat, un nou germà, una pèrdua o un canvi d’escola.
- Regulació emocional i conducta: enuics, retirada, frustració o dificultat per reconèixer i expressar el que sent.
- Autoestima i relacions: vivències d’inseguretat, conflictes amb iguals o sensació de no saber ocupar el seu lloc.
- Experiències difícils o traumàtiques: sempre amb una avaluació acurada, un marc segur i els recursos específics que cada situació requereixi.
Que una eina pugui integrar-se no vol dir que sigui suficient per si sola ni que sigui la millor opció en tots els casos. Si cal un altre abordatge, coordinació amb l’escola o amb professionals de la salut, ho parlem amb la família.
Què diu l’evidència sobre la capsa de sorra?
La teràpia de joc, en conjunt, té una base de recerca més àmplia, amb metaanàlisis que n’han avaluat els resultats en diferents dificultats infantils3. Aquest suport general, però, no es pot traslladar automàticament a cada tècnica concreta: que el joc terapèutic disposi d’evidència no vol dir que totes les aplicacions de la sorra tinguin el mateix nivell de suport.
Quan mirem específicament el sandplay i el sandtray, les revisions i els metaanàlisis troben senyals prometedors, però també una literatura heterogènia, amb estudis petits, mètodes diversos i qualitat variable2,4. La revisió centrada en trauma i una revisió sistemàtica publicada el 2026 coincideixen a assenyalar que cal més recerca de qualitat5,6.
Fem servir la capsa de sorra com una eina més, amb avaluació prèvia, objectius compartits i revisió del procés. No prometem resultats ni la presentem com un tractament universal. Si un altre enfocament té més recorregut o encaixa millor amb el motiu de consulta, ho expliquem amb claredat.
Què NO permet la capsa de sorra?
- No és una prova diagnòstica. Veure un drac, una casa tancada o una figura aïllada no ens diu «què té» l’infant. L’avaluació es fa amb entrevistes, observació, informació de la família i, quan cal, instruments estandarditzats.
- No hi ha un diccionari de símbols. Una figura no vol dir el mateix per a tothom. El sentit depèn de la història de l’infant, del context i del significat que hi atribueix.
- No és un tractament miracle. No garanteix canvis en un nombre determinat de sessions ni substitueix altres intervencions quan són necessàries.
- No s’ha d’imposar. Si el recurs no encaixa amb l’infant, podem treballar amb altres materials i altres formes de relació.
Quin paper té la família en el procés?
Les mares, els pares i els cuidadors no sou espectadors. A l’acollida inicial ens ajudeu a entendre què us preocupa, des de quan passa, en quins contextos apareix i què ja heu provat. Aquesta mirada és essencial per no reduir l’infant al que fa dins de la consulta.
Al llarg del procés compartim l’evolució general, orientacions i dubtes. Alhora, protegim un espai de confiança per a l’infant: no cal transmetre el contingut literal de cada escena per poder parlar del que està aprenent i de com el podeu acompanyar en el dia a dia. La seguretat i la col·laboració amb la família guien sempre aquest equilibri.
Després d’una sessió, sovint és més útil una obertura suau, com ara «Vols explicar-me com ha anat?», que un interrogatori sobre cada figura. I si no vol explicar-ho, acceptar-ho també és una manera de cuidar el procés.
Preguntes freqüents sobre la capsa de sorra
A partir de quina edat es pot utilitzar?
No hi ha una edat màgica. La proposta s’adapta a l’etapa de desenvolupament, la manera de jugar i les necessitats de cada infant. Es pot utilitzar amb infants, adolescents i adults, però la forma de treballar-hi canvia molt. El criteri no és només quants anys té, sinó si aquest mitjà expressiu li és útil.
I si el meu fill o filla no vol tocar la sorra?
Res no passa. La capsa de sorra és una invitació, mai una obligació. Si prefereix dibuixar, parlar o jugar d’una altra manera, partim d’aquí. Forçar el material anaria contra la seguretat i la llibertat que busquem oferir dins de l’espai terapèutic.
Cal que l’infant sàpiga explicar què li passa?
No. El joc i les escenes poden ser un primer camí per expressar allò que encara no té paraules. Això no vol dir que hagi de fer una escena reveladora ni que després l’hagi d’explicar tot. El professional adapta les preguntes i el ritme a la capacitat i al moment de l’infant.
Quantes sessions calen?
No ho podem saber per avançat. Depèn del motiu de consulta, de l’infant, del context familiar i dels objectius pactats. En lloc de prometre un nombre tancat, revisem periòdicament l’evolució amb la família i ajustem el pla quan cal.
La capsa de sorra es pot fer online?
La capsa de sorra, com a recurs material amb sorra i miniatures, la fem servir presencialment a Girona. Una sessió online pot incloure altres formes de joc, conversa o orientació, però no reprodueix exactament l’experiència tàctil i compartida de la safata a consulta.
On puc demanar una valoració de psicologia infantil a Girona?
Pots demanar cita al Centre de Psicologia Jaume Primer a través de la nostra pàgina de contacte. Primer escoltem què us preocupa i després valorem si la capsa de sorra o un altre abordatge pot encaixar amb el vostre fill o filla.
Parlem del que necessita el teu fill o filla
Si busques psicologia infantil a Girona, no cal que arribis amb un diagnòstic ni amb la certesa que la capsa de sorra és el recurs adequat. El primer pas és escoltar què està passant i valorar junts el camí que té més sentit per a l’infant i per a la vostra família.
Demanar una primera visitaEns trobaràs a la Gran Via de Jaume I, a Girona. També pots conèixer el nostre servei de psicologia infantil a Girona.
Referències
- Homeyer, L. E., & Sweeney, D. S. (2022). Sandtray therapy: A practical manual (4a ed.). Routledge. DOI
- Roesler, C. (2019). Sandplay therapy: An overview of theory, applications and evidence base. The Arts in Psychotherapy, 64, 84–94. DOI
- Bratton, S. C., Ray, D., Rhine, T., & Jones, L. (2005). The efficacy of play therapy with children: A meta-analytic review. Professional Psychology: Research and Practice, 36(4), 376–390. DOI
- Wiersma, J. K., Freedle, L. R., McRoberts, R., & Solberg, K. B. (2022). A meta-analysis of sandplay therapy treatment outcomes. International Journal of Play Therapy, 31(4), 197–215. DOI
- Benito Herce, N., Ochoa de Alda, I., & Gonzalo Marrodán, J. L. (2024). Sandtray and sandplay in the treatment of trauma with children and adolescents: A systemic review. World Journal for Sand Therapy Practice, 2(1). DOI
- Ttofa, J., et al. (2026). The effects of Jungian sandplay therapy on the psychological health of children and adolescents: A systematic review. Counselling and Psychotherapy Research, 26(2), e70163. DOI
- Tornero, M. D. A., & Capella, C. (2017). Change during psychotherapy through sand play tray in children that have been sexually abused. Frontiers in Psychology, 8, 617. PubMed
Aquest article té una finalitat exclusivament divulgativa i no constitueix una avaluació psicològica ni un diagnòstic. Cada infant i cada procés són singulars. Si et preocupa el benestar del teu fill o filla, demana una valoració professional individualitzada; si hi ha un risc immediat per a la seva seguretat, contacta amb els serveis d’urgència.