Júlia Q | Psicoterapeuta de diversitat relacional

Soc la Júlia (elli/ella), psicoterapeuta individual i relacional (núm. col. 30264, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya) i una de les veus de referència de l’equip de diversitat relacional del centre. He orientat tota la meva pràctica clínica a l’acompanyament especialitzat del poliamor, les relacions obertes, l’anarquia relacional i totes les formes de no-monogàmia consensuada: és el cor de la meva feina, no una àrea més de la consulta.

Treballo des d’una perspectiva transfeminista, LGTBIQA+, neuroafirmativa i informada en trauma. La meva disconformitat amb el model mèdic de la psicologia em va portar a formar-me en psicoteràpia constructivista i sistèmica, per trencar amb la mirada patologitzant i individualista dels malestars. Des d’aquest marc, el que treballem no és «què tens», sinó com el teu món de significats —modelat pel teu entorn relacional i per estructures com la mononormativitat— dona forma a allò que vius i a allò que et fa mal. Perquè es pot construir un vincle insegur sent monògam i un vincle profundament segur estimant diverses persones alhora.

Per a mi és fonamental que la teràpia sigui un espai segur, amable i sense judicis des d’on poder revisar i explorar juntis noves formes d’entendre’t i de relacionar-te amb tu mateixi, amb lis altres i amb el món que aportin més benestar. No vinc a dir-te com has d’estimar: en aquest procés jo aporto la mirada externa, les habilitats i el coneixement clínic especialitzat, però la persona experta en la teva vida ets tu. Aquí no hauràs d’explicar què és el poliamor, què és un metamor o per què la teva xarxa afectiva té la forma que té abans de poder parlar del que et passa: aquesta feina ja està feta.

La meva gran inspiració és la natura, que ens mostra que no hi ha una única forma de ser i estar al món. I la col·lectivitat: som éssers interdependents, i els nostres vincles —tinguin la forma que tinguin— mereixen ser cuidats amb la mateixa serietat i el mateix rigor clínic.

Àrees principals d’acompanyament

• Poliamor i no-monogàmies consensuades: acompanyament expert en processos d’obertura de la relació, transició de la monogàmia a la no-monogàmia, dol del model que es deixa enrere i disseny de relacions a mida (poliamor jeràrquic i no jeràrquic, solo poliamor, polifidelitat, relacions obertes). → enllaç a la pàgina de Teràpia de Poliamor
• Teràpia de xarxa afectiva: una modalitat encara poc habitual i molt demandada en no-monogàmia: sessions amb parelles, tríades, polícules o metamors, en la configuració que la vostra xarxa necessiti, sense prioritzar cap vincle per defecte.
• Gelosia, inseguretat i compersió: explorar què hi ha sota la gelosia —pors, ferides, necessitats— i transformar-la en informació útil, obrint espai perquè hi pugui aparèixer el gaudi compartit.
• Acords relacionals i comunicació: aprendre a dir el difícil, construir acords clars i revisables (temps, sexualitat, salut sexual, cura) i renegociar-los sense viure-ho com un fracàs.
• Anarquia relacional i vincles fora de la norma: un espai que valida i entén les formes de relació que qüestionen les jerarquies i les etiquetes imposades, especialment quan habitem la dissidència.
• Diversitat sexual i de gènere (LGTBIQA+): acompanyament afirmatiu en identitat, orientació i expressió de gènere, incloent-hi el procés de sortir de l’armari relacional davant la família, la feina o l’entorn.
• Neurodivergència i relacions: mirada neuroafirmativa per pensar els vincles, la comunicació i els acords des del funcionament real de cada persona, no des d’un estàndard neurotípic.
• Sexualitat, desig i plaer: treball individual i grupal sobre el plaer i la sexualitat, com a co-dinamitzadori del taller grupal Placereando.
• Impacte de l’estigma i la mononormativitat: el pes de les qüestions socioculturals i estructurals que condicionen els nostres malestars quan estimem fora de la norma.

Enfocament terapèutic

• Marc constructivista: l’èmfasi en els significats que cada persona dona a les seves experiències, lluny d’etiquetes diagnòstiques i de la dicotomia entre allò «normal» i allò «patològic».
• Vessant sistèmica i relacional: cap malestar s’entén aïllat del context; treballem amb la persona i amb la seva xarxa de vincles, hi siguin presents o no.
• Perspectiva transfeminista i interseccional: una lectura crítica del gènere, el poder i les estructures socials que travessen les nostres relacions.
• Pràctica neuroafirmativa i informada en trauma: ritme, seguretat i respecte pel sistema nerviós de cada persona en cada moment del procés.
• Acompanyament horitzontal i no patologitzant: la no-monogàmia no és un símptoma, ni una fase, ni un problema a corregir; és una manera legítima d’estimar que mereix un acompanyament especialitzat. → enllaç a l’article Poliamor i Aferrament Segur
• Sessions en català i castellà, en línia i properament també presencials a Girona.

Formació i acreditacions

• Grau en Psicologia – Universitat de Barcelona (2015–2019)
• Màster Universitari en Psicologia General Sanitària – Universitat Autònoma de Barcelona (2020–2022)
• Postgrau en Tècniques i Principis Bàsics de la Teràpia Cognitivo Social – Universitat de Barcelona (2022)
• Postgrau en Anàlisi de Processos Terapèutics Constructivistes – Universitat de Barcelona (2023)
• Psicoterapeuta de teràpia individual, de parella i de teràpia de xarxa afectiva
• Co-dinamitzadori del taller grupal Placereando, sobre sexualitat i plaer
• Col·legiada núm. 30264 pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC)